Un estudi català detecta que un minut d’estimulació de llum monocromàtica activa diverses àrees cerebrals

· Publicat a la revista internacional Scientific Reports (Nature), ha conclòs que 1 minut d’estimulació de llum monocromàtica activa diverses àrees cerebrals de forma específica, tant en regions visuals com no visuals

· Obre noves vies d’investigació no només en l’àmbit de l’òptica i l’optometria, sinó també en altres disciplines com medicina, neurociència cognitiva, psicologia o biologia

· El treball ha estat finançat pel Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC)

Un minut d’estimulació de llum monocromàtica activa diverses àrees cerebrals de forma específica, tant en regions visuals com no visuals. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi Connectivitat funcional de les xarxes cerebrals amb tres longituds d’onda monocromàtiques: un estudi pilot utilitzant imatges de ressonància magnètica funcional en estat de repòs, elaborat per l’òptic optometrista i doctor en Enginyeria Òptica Marc Argilés (Barcelona, 1987), els òptics optometristes Bernat Sunyer i Sílvia Arteche, i pel doctor Cleofé Peña-Gómez i publicat a la revista internacional Scientific Reports (Nature).

“Un minut d’exposició a una llum blava, verda o vermella modifica la connectivitat funcional d’una gamma de regions cerebrals tant visuals com no visuals. Cada un dels patrons cerebrals observats semblen estar organitzades per desenvolupar amb més eficàcia tasques associades als dominis cognitius específics”, explica el doctor Marc Argilés.

Aquest treball, que “pot ajudar a entendre millor el funcionament dels procediments utilitzats per molts optometristes a les seves consultes”, ha rebut el finançament del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC).

“La causa d’aquestes interaccions a nivell cerebral no se sap. La majoria d’estudis fets fins a l’actualitat han utilitzat llum blava on s’ha observat canvis a nivell cerebral després de l’exposició de 30 o 45 minuts, amb modificacions en tasques atencionals, per exemple la memòria de treball. En aquest estudi pilot observem diferències en la connectivitat funcional cerebral segons el tipus d’exposició a llums monocromàtiques (vermella, verda i blava) amb només 1 minut, però falten futures investigacions en el camp de neurociència per saber realment la causa d’aquests canvis”, detalla Argilés.

Cada llum (vermella, verda o blava) té uns efectes diferents. Després de l’exposició de la llum blava, es va observar una disminució de la connectivitat funcional en les xarxes corticals visuals en els dos hemisferis, però sobretot en l’esquerre, i en àrees lligades a l’atenció i ritmes circadiaris. La llum verda va augmentar la connectivitat funcional en àrees lligades a l’atenció visual, de forma asimètrica a nivell hemisfèric, i de forma interessant, es va observar un efecte completament oposat amb la llum vermella. L’exposició a la llum vermella va mostrar una disminució de la connectivitat funcional en els dos hemisferis en àrees relacionades amb l’atenció visual, que influeix directament amb regions associades a la memòria de treball.

Aquest treball obre futures portes a noves investigacions, sobretot respecte a l’eficàcia de l’ús de llums monocromàtiques en teràpia visual. Partint de la seva publicació indexada, l’observació i interpretació de l’especificitat de les llums monocromàtiques, sobre els efectes en la cognició, obren noves vies d’investigació en l’àmbit de l’òptica i l’optometria per desenvolupar estratègies terapèutiques amb evidència científica. Però no només això: pot ajudar a altres disciplines, com medicina, neurociència cognitiva, psicologia o biologia.