Abans-d’ahir estava assegut sota la pèrgola del jardí quan de sobte, en una branca baixa del vell roure s’hi va aturar una merla, negra com el carbó. A terra, a pocs metres, també hi vaig albirar el mascle que anava picolant cucs, larves o menudes bestioles que viuen enmig de la gespa. Les merles solen ser unes aus poc feréstegues, però em va estranyar que restessin tan a prop meu, sense moure’s. No em va caldre esperar massa per saber-ne el motiu: han construït el seu niu a una branca de la buguenvíl·lia que s’emparra pel pilar de la pèrgola, a un metre i mig del terra; mal lloc. Les fotudes garses o algun gat nocturn dels que volten per aquí els poden fer la feina. A partir de la descoberta, intento controlar visualment el niu d’aquests escassos ocells que són molt difícils de veure i m’hi acosto cada dos per tres per veure si la femella està covant. Tant de bo puguin néixer els pollets sense cap mena d’entrebanc.
La primavera ja no és el que era abans quan els cants dels ocells transformaven aquest entorn en un santuari de melodiosos refilets que eren un regal embriagador per a l’oïda. Caderneres, passerells, verdums, gafarrons i altres varietats, algunes gairebé desaparegudes, feien els seus nius amagats dins els xiprers de la tanca. Encara n’hi ha, però molts menys. La indiscriminada utilització d’insecticides, herbicides i altres productes sintètics tenen un gran impacte mediambiental que altera el desenvolupament de tota la natura i del món animal. Per això, no es fa estrany que notem la fragilitat dels ecosistemes actuals, amb la consegüent mort massiva d’ocells cantaires i molts altres animals com caragols marietes, llagostos, grills, sargantanes, papallones…
Per altra banda, també és evident que els pagesos i horticultors han de fer front a unes plagues que cada cop són més nombroses i letals, motiu pel qual, és molt lògic que prenguin les precaucions necessàries per salvaguardar les seves collites. És un tema complicat de resoldre i poder trobar una solució que ens vagi bé a tots. Els humans no som res més que un component d’aquest univers, no som pas l’única peça de dalt de tot; hauríem de ser capaços d’entendre, que tractar amb respecte el medi en què vivim repercuteix amb més bona salut i qualitat de vida de tots els que en formem part. Això fa pensar, oi? Què s’hauria de fer?
Avui he llegit la lletra d’una cançó basada en un proverbi dels indis americans, que deia. “Quan hagi caigut l’últim arbre i tots els rius del món estiguin enverinats, no podrem alimentar-nos de diners” Què farem, llavors? També he llegit que alguns anuncien que s’acosta una gran guerra mundial. Potser sols hi quedaran uns quants ocellets i un grapat de caragols, en aquest món tan maltractat. Quan era petit, el dia que feia una tronada i queia un patac d’aigua, l’avi em deia. Miquel, agafa la galleda que anirem a buscar caragols. Teníem un hort a tocar el transformador de la màquina de batre, i amb poca estona teníem la galleda plena. Això, ara, ja no és possible!
Un plat contundent
Ahir a casa vam celebrar l’aniversari de la meva neta Carla i per sopar vam preparar una bona plàtera d’espatlla de corder amb ous ferrats, cansalada i patates fregides. Ja ho feia la iaia. A tots ens va agradar.
Per a sis o vuit persones:
Una espatlla de xai tendre tallada a màquina, d’un centímetre de gruix, un ou o dos per persona, quatre talls de cansalada virada tallada a daus, patates per fregir, una cabeça d’alls, uns quants pebrots verds, dos brots de romaní, oli, sal i un pols de pebre negre.
En primer lloc, i en una paella amb abundant oli hi feu fregir les patates; que us quedin rossetes i les poseu en una platera gran escampades.
Fregiu els ous i els col·loqueu tot tombant.
Amb el mateix oli hi fregiu els talls de carn, lleugerament enfarinada, els pebrots nets i tallats a tires i els poseu damunt de les patates.
Coleu l’oli i el torneu a posar a la paella.
Feu-hi fregir la cansalada, els grans d’all aixafats i el romaní. Quan estigui tot ben rosset ho tireu per damunt de la carn. Si veieu que hi ha massa oli, en traieu.
És un plat senzill i casolà, però té èxit. Si voleu hi podeu posar botifarres, costelles, llom…
