En la percepció quotidiana, el temps sembla que passa molt i molt ràpid.
En aquest context la nostra estressada i castigada societat (cada cop molt més transversal i poc compromesa) està normalitzant uns fets fa pocs anys impensables.
Uns exemples.
A les botigues cada dia trobem productes vinguts de l’altra banda del món.
Són necessaris?
Tenim greu mancança d’aigua, però cada cop es construeixen més piscines privades.
Són necessàries?
Ens indignem per les tones de residus que generem, però no es fa el reciclatge ben fet.
Som hipòcrites?
És urgent que obrim els ulls.
Encara tenim temps per reconduir-ho, tic-tac, tic-tac, però el rellotge no s’atura…
Deixar un comentari
Deixar un comentari
