Què és la civada realment?

Foto: Getty

L’altre dia en un bar vaig demanar si tenien llet de civada per posar-me al cafè, en lloc de llet de vaca. Em van dir que no en tenien però que, si volia, m’hi posarien llet d’avena. Vaig riure. «És la llet que t’estava demanant!» -vaig aclarir-li a la cambrera. «No sabia que la llet d’avena i la de civada eren el mateix!» -em va respondre sorpresa. Aquesta escena es podria repetir tranquil·lament en molts altres establiments. Potser perquè no ens hem parat a pensar mai què és l’avena realment.
Actualment, amb la creixent preocupació per la nostra alimentació i salut, s’ha estès entre botigues i cafeteries l’oferta d’alternatives a la llet de vaca, com la llet d’arròs, la d’ametlla, la de coco, o la tan coneguda llet de civada. La llàstima és que pocs la coneixem així i, en canvi, parlem de llet d’avena perquè és el que sentim o veiem a les xarxes socials, o als rètols que trobem darrere els taulells, sense saber realment què estem consumint. Tampoc fa falta especificar que en castellà també es coneix com a leche de avena. I la qüestió no és si aquesta llet és més saludable que la de vaca o no, sinó ser conscients de què estem parlant.
Resulta que en català central sempre s’ha denominat aquesta planta com a «civada» i, per tant, utilitzar avena no té cap mena de sentit, per molt estès que estigui. De fet, si ho consultem al diccionari català-valencià-balear trobarem que avena “s’és perduda gairebé del tot en la nostra llengua viva; no es conserva sinó a la part meridional de Catalunya i en el regne de València”. Com que la nostra variant és el català central, ens agradi més o menys, hauríem d’utilitzar el terme «civada» si volem ser coherents i correctes amb el nostre dialecte.
Passa tot sovint que, per por a la incomprensió, recorrem als mots més estesos sense parar-nos a pensar si són adequats o, fins i tot, correctes. És fàcil caure-hi. És per això que avui presentem aquest article. Tots volem entendre’ns fàcil i eficaçment, però cal valorar també la repercussió que pot tenir la nostra decisió d’utilitzar una paraula o una altra. És un debat que sorgeix contínuament, però cal seguir reflexionant-hi i ser-ne conscients. Com més disfressem la nostra llengua amb paraules estrangeres, més costarà mantenir-la viva. I més ens costarà saber què posem al carro de la compra.
Al cap i a la fi, tothom sap què és la civada. I el que ens ha passat a molts és el mateix que a la cambrera del bar, que es va sorprendre perquè es pensava que l’avena i la civada eren dues plantes diferents i que, per tant, eren dues begudes diferents. Si li arribo a preguntar què és l’avena potser no m’ho hagués sabut respondre. Ara ella, i tots nosaltres, sabem de què parlem i mai se’ns acudirà dir que ens agrada la llet d’avena, però que la de civada no l’hem tastat mai. Quedaríem ben malament! I us en dono un argument més: si sou dels que us agrada prendre llet de civada, ara sou coneixedors de què esteu bevent realment. Sona millor així, oi? Llet de civada. Més de casa i menys exòtica.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin