Sense sorra

Encara que els intents per diversificar els recursos turístics del nostre país han estat sempre molt diversos: la cultura, el golf, la gastronomia, les festes populars dels nostres pobles i ciutats o l’enoturisme entre altres, no hem d’obviar que el més important de tot plegat, continua sent el sol i les esplèndides platges que conformen el nostre litoral.
El 2023 va ser l’any més càlid de la història i pel que sembla en aquest inici de primavera no té traces de canviar, ja que hem superat els trenta graus de temperatura més aviat del que tocava. Això no treu, que cada cop més, ens assotin estranys i brutals temporals que s’estan menjant i erosionant algunes les nostres platges i llocs preciosos del nostre litoral. Anys enrere també solia passar, però eren episodis esporàdics que passaven de tant en tant i això permetia regenerar els desperfectes que causaven, sense massa problemes. Enguany, hi ha llocs de la costa catalana que serà gairebé impossible deixar-los en bones condicions abans de començar la temporada estiuenca que està per caure.
Els anys 70 i 80, amb l’arribada massiva del turisme i la construcció de les segones residències, va significar la pèrdua del respecte per l’entorn natural, especialment el costaner. Es van construir noves urbanitzacions i diversos ports esportius en la majoria de localitats de rellevant importància ran de mar. El que va venir més tard amb la construcció de tot un sembrat de blocs d’apartaments al llarg de tota la costa, encara va ser pitjor. Llargs trams de passeig marítim asfaltat, murs, terrasses, pàrquings, que junt amb un desbocat canvi climàtic, temo molt que això, no ho arregla ni Déu.
L’any seixanta-vuit, amb el meu germà Josep, vam regentar un restaurant a la platja de Comarruga, el Pescador. Hi havia una bonica terrassa molt prop de l’aigua on els clients s’hi asseien a menjar els magnífics suquets i les paelles que feia l’Andreu, el cuiner. Un conegut ministre de l’època franquista que solia venir a menjar sovint amb els amics i la família tenia la seva casa al passeig marítim. Es veu que, com tenien els iots amarrats en ports més llunyans, Vilanova, Sitges, Berà…, van decidir construir-ne un de nou al davant mateix del restaurant. A partir d’aleshores, l’aigua va recular una cinquantena de metres.
Tothom es va adonar que aquesta mena de construccions fetes a la babalà eren perjudicials per l’efecte natural del moviment de les corrents marítimes i per descomptat, de les dunes sorrenques. Amb tant de moviment urbanístic així s’estan quedant algunes platges — sense sorra. En els llocs afectats tindran verdaders problemes per acollir a un turisme acostumat a gaudir de la sorra blanca i fina estesa damunt de les nostres càlides i boniques platges. Hi ha indrets de la costa tarragonina, que fan pena de veure després de la darrera envestida de la Mediterrània. Com s’haurà d’arreglar això?

Una amanida de llom de rap amb gambes i verdures
Per quatre persones: 600 grams de llom de rap sense l’espinada, dotze gambes mitjanes, dotze espàrrecs verds, un carbassó, un grapat de mongetes tendres, enciam o escarola, un rovell d’ou, un gra d’all, el suc de mitja llimona, sal i oli. En una cassola amb aigua i sal feu bullir les verdures netes i tallades, per separat, i les feu refredar en un bol amb sal, i uns glaçons; els poseu damunt d’un paper o un drap de cuina.
Saleu i pebreu els lloms de rap, els lligueu amb un fil fi, i els feu bullir en la mateixa aigua uns cinc minuts; els escoreu i els deixeu refredar. Feu bullir les gambes un minut. Netegeu l’escarola; talleu el rap a medallons de mig centímetre i el poseu damunt l’escarola en plats individuals o en una safata junt amb les verdures.
Per fer l’allioli de llimona poseu en el pot del túrmix el rovell d’ou o l’ou sencer, un gra petit d’all, sal i el suc de mitja llimona. Lligueu la salsa amb oli i napeu el rap. No oblideu mai que un bon menjar sense una preparació vistosa i elegant, no és mai el mateix.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin