La cuina d’alta expressió és realment saludable?

M. 1464

No, no és saludable, simplement perquè la cuina d’alta expressió no existeix. És un conte xinès. Tampoc hi ha l’últim tren, ni l’últim model de cotxe, ni els vins de garatge, ni res semblant. Només existim nosaltres, les persones, que som tots, els que de vegades podem queixar-nos si ens deixen, és a dir, els professionals, els clients, els observadors, els periodistes, els governs i, sobretot, Hisenda, que, pel que es veu i per alguna que una altra estranya raó, també som tots. Tots.
I el que no és saludable ho diuen les estadístiques personals del dia següent al matí, després d’haver menjat de mans de la susdita alta expressió, que sempre són les que valen; les que, en definitiva, ens pertanyen al cent per cent, ja que dit sigui de passada, a part del que es menja, cal fixar-se invariablement en com es menja i igualment en la quantitat de menjar que s’ingereix i digereix al menester del dia a dia.
Haurien forçosament de venir nous temps, i bufaran altres vents amb tota seguretat. Els antiquats i pesats menús de degustació (que quan van sortir per allà en els 80 eren l’excel·lència de l’època gastronòmica) seran reemplaçats per breus i ben cuidats plats que pul·lularan a tort i a dret per les cartes dels restaurants: més sans, més breus, més equilibrats, menys pesats i més saborosos, sense ser ni extra light, ni tan sols “x-free-x”. I també irrompran o haurien de irrompre, crec que amb bastant força, i per a bé del consumidor, unes excel·lents tapes (1) posades al dia amb diligència, seny i, per descomptat, desbordant de sabors autèntics.
Guanyaríem amb noves iniciatives i a més en temps per parlar amb els nostres convidats i amics, sense necessitat de ser interromputs pel sofert i eficient servei.
És sorprenentment curiós, però servidor, el que subscriu, els primers bars de tapes o exclusius tapes bar, després d’haver rondat per tot el món, els vaig localitzar a Anglaterra i no a Espanya (amb permís dels bascos, madrilenys, andalusos i altres) allà per l’any 1980. Recordo amb afecte a Rebato’s, al senyor Felip, a la senyora Ana…, britànics, però d’origen hispànic ells. En certa manera i generalitzant, crec que se’ns van avançar difonent als quatre vents amb gosat atreviment, i precisament a London van promocionar la gran moda actual espanyola a una altra cultura i en una altra latitud. i això, al meu entendre, té un gran mèrit.
Una altra cosa pesada a matar són els pregonats maridatges. Això aviat estarà passat de moda si no ho està ja i tendirà a desaparèixer com ho fan els tirans i els dictadors de torn. Ja s’anirà veient… No es pot degustar o maridar amb paladar aliè. Que no, de cap de les maneres! Tot el que passa pel paladar és únic per a cada persona, i no hi ha dos al món sencer que tinguin la mateixa percepció.
Per tant, els pregonats maridatges els entendria només si el que els restaurants pretenguessin per tal imposició fos només donar una pauta molt general al consumidor advertint abans i no després, sense donar lliçons alguna, per convèncer amb afecte i gràcia, perquè els que estan asseguts a la taula, exercitessin aquest gran exercici cultural a casa, que és on normalment mouen la boca i trituren aliments dues vegades al dia. Aquest hauria de ser el principal objectiu social dels maridatges gastronòmics exposats a l’hostaleria: perquè es llueixin a casa els eventuals clients que també freqüenten els restaurants. Encara que fos només els caps de setmana, que és quan les famílies solen estar juntes, sobretot pels fills que, sense necessitat d’escapolir-se, no tenen classe. Així sí que aniríem millor i tot tindria més sentit.
Saltem-nos una miqueta la part comercial, fent més èmfasi en la cultura divulgativa, “please”, que per això està. Ensenyar, és estimar i dignificar la professió. Déu us ho pagui, amics!
1.- Quan escric “tapes” no em refereixo a les de tota la vida (olives farcides d’anxova, patates xips, escopinyes, cloïsses, bunyols, avellanes, etc. molt respectables totes però gairebé sempre resulten una mica pesades.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin