Reflexions culinàries

Miquel Puig Soler 28 de setembre de 2023

252 Views

Possiblement estem vivint uns temps complicats amb el que es refereix al tema de l’alimentació en general que no hauríem de passar per alt. Creieu que molts dels productes alimentaris que ens aconsellen comprar dels quals en fan una fèrria divulgació, son de fiar? Especialitats de rebosteria industrial, begudes diverses, sucs de fruites sense sucres afegits, olis refinats, cupatges de vins de procedència dubtosa i altres articles que es consumeixen a tort i a dret em fa pensar que ens estan aixecant la camisa. Alguns gèneres que adquirim habitualment fa anys, van abandonant la manera d’identificar-los per començar a tenir nom i cognoms. Les patates es dividien en noves i velles, segons el temps que ens les menjàvem; ara, tenen nom propis. La Kennebec, la Monna Lisa o la Red Pontiac, entre altres. Els tomàquets que diferenciàvem com d’amanir o de sucar quan eren madurs, han passat a ser de Poma, Cherri, Cor de bou, Monterrosa, Montecarlo, Montserrat, de Pera, i forces varietats més. El més fotut de tot plegat, és que la majoria de persones no saben diferenciar aquestes varietats i quins són els avantatges i sabors que aporten cadascuna d’elles.

Pel sol fet que una poma sigui Golden o Reineta no és garantia de res, ja que les poden haver collit a deu mil quilòmetres lluny, verdes i guardades en càmeres tres mesos o més, potser amb alts i baixos de temperatura durant el transport, en l’expedició… Fa malpensar que compris uns préssecs, un meló o unes peres a final d’agost i no estiguin en el seu punt de maduresa. Amb la modernitat i la competència tot està canviant massa de pressa, i dedueixo que el que ens posem a la boca per alimentar-nos, sovint no és el que ens convé. Potser ens caldria passar per una escola que ens ensenyessin el que hauríem de comprar per nodrir-nos adequadament.

I com que la formació culinària de la gent cada cop és menys creativa i de més imitació depenent de la publicitat amb la qual ens matxuquen constantment o del que ens diuen alguns famosos, el carro de la compra comença a anar tant pel pedregar, que quan arribem a casa no sabem com començar fer un bon sofregit. Ens queixem i amb raó que tot està molt car, però tampoc som capaços de diferenciar si el que comprem és bo, mediocre, o senzillament no ens convé. Potser que ens posem les piles i intentem alimentar-nos com Déu mana.

Pagesia i gastronomia. Per sort, encara hi ha qui es belluga per enaltir que en el nostra país es pot disposar dels millors productes que conformen la dieta mediterrània, com dic sempre, la millor del món. L’agroturisme català s’està preparant per iniciar en tot el país, una nova edició que tindrà lloc entre Setembre i Octubre on la ciutadania podrà conèixer l’origen de tot allò que es menja i descobrir els processos d’elaboració dels productes de temporada i proximitat. Es tracta d’una promoció seriosa de la notorietat i qualitat dels productes catalans i que té l’objectiu de visualitzar en profunditat l’oferta alimentària dels pagesos i elaboradors del nostre territori.

Aquest programa treballa amb la finalitat de posicionar i valorar els productes i serveis d’aquest sector, de les explotacions, dels allotjaments de turisme rural i altres activitats complementàries, amb la missió de dinamitzar l’economia del territori per mantenir viu i present, tot el que es produeix a Catalunya.

El porró. En el mon del vi, sempre havia sigut l’amic fidel per excel·lència. Hi dic era, perquè les coses han canviat i ja només s’enlaira en molt poques llars, en algun àpat a l’aire lliure, calçotades, dinars a la vinya, xatonades…, encara que jo, a l’hora de l’esmorzar l’aixeco cada dia, i recollons, com m’agrada!!

El porró es van pensar per estar sempre a disposició del assedegat, com un bon amic fidel que sempre solia estar damunt de la taula de la cuina esperant que el primer que hi arribés, fes el trago. L’arribada de la nevera el va marginar molt. No hi havia lloc per a ell. Entre la barra de gel i tots es queviures que d’un dia per altre havíem de posar en fresc, el porró no hi cabia i es va anar esllanguint, avorrit, en qualsevol armari de la cuina o del rebost. Demà aniré a esmorzar al bar de la Pili i només arribar em deixarà damunt de la taula un porronet de mig litre de vi blanc, gebrat. Brac estirat , ben amunt. La primera xerricada del dia; una delícia!!