La patata

Possiblement la patata és la verdura més consumida del rebost; per tant, crec que valdria la pena aclarir la diversitat de tipus d’aquest apreciat producte que acostumem a comprar per preparar els nostres àpats. Pensant en l’ús que en fem, potser caldria estudiar i saber millor quines són les patates que més ens convenen segons el plat que volem preparar.

Com podeu observar a les botigues i supermercats la majoria de patates son netes, llises i polides, com les que abans en dèiem patates novelles o primerenques, que solen ser les que es fan servir més. També hi ha la semi-tardana i la tardana que segons en quines regions s’arrenquen més o menys tard depenent de l’alçada i la temperatura que hi fa en el territori. Les primerenques, de pell molt fina, són més sucoses i contenen molta aigua i poc midó; són fàcils de pelar i fan menys trialles. Són bones per fer-les servir en processos de cuinats ràpids i molt aptes per fregir, fetes al forn o bullides. Aporten poca substància als preparats tipus estofats per la seva escassetat de midó.

Les semi-tardanes en cullen més tard,  a mitjans d’estiu i, per tant, redueixen l’aigua i augmenten el midó. Tenen la carn  menys sucosa, la pell més gruixuda, i solen ser les més apropiades per consumir gairebé amb tot el que cuinem. Les més tardanes, collides a nivells d’alçada superiors, estan enterrades  fins a la tardor; la proporció de midó encara és alta i la d’aigua, més baixa. Tenen la pell més gruixuda, algunes tares, però són les que més enriqueixen els nostres plats i espesseixen els brous i les salses. Per propiciar que s’impregnin millor de la salsa on les cuineu és millor escantonar-les fent palanca amb el ganivet en trencar-les. Es quan se sol dir: són més bones les patates que el tall. O sigui que a l’hora de comprar-les potser seria interessant saber què és el que vols cuinar i esbrinar quines son les que més et convenen. Segurament trobaràs el que necessites.

Fins fa pocs anys el meu esperit de boletaire se m’enduia sovint a les serralades d’Alinyà. Magnífic lloc on  m’he delitat moltes vegades buscant bolets. M’encanta admirar l’harmonia i la generosa bellesa  que ens ofereix el petit poble de l’Alzina amb les baconeres farcides d’hortènsies florides, azalees, rosers tardans, i altres magnífiques i acolorides flors. Són un bàlsam per els sentits. M’agrada pujar allà dalt, i cada vegada que ho he fet, un pic he resseguit els meus topalls secrets on he omplert moltes vegades la cistella,  anem a dinar a cal Celso; Fan una cuina casolana del país ben feta i esplèndida. “Tenim patates del Bufet per a vendre” diu el rètol que hi ha a la porta. Sempre en compro un sac. Plantades dalt dels cims en planes de terra marronosa i fèrtil les solen collir a mitjans d’octubre. Boterudes i de mal pelar, però boníssimes. Com les que plantava l’avi. Són les millors, deia. Uns anys més tard van aparèixer noves varietats, la Ken-nebec, la Red-Pontiac i altres, fet que va propiciar que les patates del Bufet anessin en retrocés, com moltes altres coses.

No és pot dit mai, però amb la sequera que arrossega el país i els tripijocs que el cirurgià va practicar en el meu tarós i malgirbat  cor, encara que arribin  pluges, no sé si tindré pebrots per pujar allà dalt per resseguir els meus rotlles; ho veig pelut. O potser sí, mai se sap!!

Patates viudes. De patates va aquesta recepta que  feien molt sovint les dones del nostre poble, mostra palpable de la imaginació que tenien a l’hora de fer un plat econòmic i saborós. El rebost no donava per més i s’havien d’omplir les panxes.

Peleu unes patates de bona classe a trossos regulars, les escantoneu i netegeu bé. Poseu en una cassola un bon raig d’oli i feu-hi un bon sofregit amb uns daus de cansalada virada ben fregideta, una ceba generosa, dos grans d’all, un pebrot verd italià, una fulla de llorer, un tros de bitxo i un os petit de pernil. Feu el sofregit sense pressa. Quan el tingueu a punt hi poseu mig pot petit de salsa de tomàquet, julivert picat i una cullerada petita de pebre vermell. Deixeu coure cinc minuts. Hi poseu un got de vi blanc, un tros de canyella i les patates. LI doneu uns toms i ja ho podeu cobrir amb aigua. Saleu i deixeu bullir uns vint minuts a foc suau. Per acabar, ho aromatitzeu amb una quantitat raonable d’all i oli negat. Si us interessa enriquir aquest guisat amb algun altre producte càrnic per donar més consistència al plat podeu fer-ho, però no serà pas millor. L’essencial són les patates i la manera de cuinar-les. Com abans.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin