La peixateria

Desprès dels dies que va durar la campanya de les eleccions per escollir qui serien els alcaldes dels nostres pobles i ciutats, ja m’agradaria saber fer-ne un anàlisi concret dels resultats. El tsunami blau del partit Popular que va arrasar en molts indrets dels país és un fenomen que no sé cap on ens durà de cara al futur. Tan debò que no sigui un fet lamentable, però em temo que ens tocarà patir de valent i cal que estiguem preparats pel que pugui venir i de quina manera pot afectar la  cultura catalana i la nostra llengua. Es lamentable que una cosa tan senzilla com és el fet de ser català, aspirar a viure com un català i poder mantenir una relació en català amb la gent que t’envolta, compatriotes, família o amb qui sigui, pugui arribar a ser cada vegada  més complicat.

Per sort, aquest tema no ens ha d’afectar per res en la nostra manera d’alimentar-nos i cuinar, depenent els nostres gustos i paladar. Com que m’agrada cuinar amb productes frescos i de proximitat m’encanta anar a la peixateria del poble sovint i esplaiar-me guitant el peix que el peixater compra cada tarda a la llotja de Tarragona i Vilanova. Rogets, molleres, lluç del bou, lliga-cames, llúceres, pelaies pop roquer, seitó, sardines, calamar, raps, cananes, gambes, llagostins, escamarlans… Soc conscient que cada vegada mancaran més  d’aquests peixos en les nostres costes i és per aquest motiu  que val la pena aprofitar al màxim la possibilitat de menjar-ne ara que encara n’hi ha. Són més petits, però saborosos i molt versàtils. Amb això, no vull pas dir que deixeu de comprar les orades, els llobarros, el salmó, les truites i altres peixos de piscifactoria que tots tenen  el mateix gust; evidentment el preu no és el mateix, però no tenen res a veure amb el peix salvatge del mar que tenim a tocar.

Menjar, cada dia és més complicat si hem d’escoltar les recomanacions de dietistes i  entesos en alimentació. La llet sencera que va ajudar-nos a fer-nos grans, està gairebé prohibit beure’n, de sucre poc, s’han de fer servir altres edulcorants, de vi menys o gens, l’oli d’oliva és car, n’hi ha d’altres, de pa si no en menges millor, engreixa, i molts plats com els que ens feien les iaies amb bons sofregits que eren la base d’aquells suquets naturals i saborosos que ens hi llepàvem els dits van desapareixen dels nostres àpats. A la planxa! Collonades!! A casa, cuineu amb bon criteri com ho heu fet sempre i deixeu-vos estar de romanços; consumiu els productes que coneixeu i que us agraden, — no cal filar tan prim.

A l’hora de cuinar faig una crida a abandonar la inèrcia que ens porta sovint a decidir-se per allò que és més fàcil, còmode i econòmic. Sempre hi ha l’ocasió de deixar-se endur per l’impuls generós de   gaudir de l’esforç que fem al posar-nos davant dels fogons i cuinar el que ens agrada per tots els de casa. Si on menja bé i de gust, la satisfacció és patent i tenim una tendència més positiva en tots els conceptes.

Pop amb patates aixafades i canyuts i musclos. És una menja idònia per compartir de primer plat. Per quatre persones : un pop fresc d’un quilo i mig més o menys, tres patates maques, dues dotzenes de canyuts petits de la costa, tres quarts de quilo de musclos, una fulla de llorer, pebre negra, pebre vermell i oli d’oliva.

Feu bullir el pop amb la sal corresponent i el llorer, tres quarts d’hora; l’escorreu i el deixeu refredar. Bulliu en aigua amb sal, les patates amb pell fins que estiguin en el seu punt. Les escorreu i un pic tèbies les peleu i les aixafeu amb l’ajut d’una forquilla. Les col·loqueu en un plat o safata formant tota una capa. Poseu-hi sal, pebre i un bon raig d’oli d’oliva. Feu obrir els musclos i les navalles amb una mica d’aigua amb sal i una rodanxa de llimona. Deixeu-los en el brou fins l’hora de servir per evitar que s’assequin. Talleu el pop com us agradi i el poseu damunt la patata junt amb els canyuts i els musclos ben distribuïts per l’entorn del plat. Esposeu amb el pebre vermell, sal granada i oli d’oliva a dojo. És millor servir aquest plat un pel tebi. Si el fet de bullir el pop us reporta massa feina podeu comprar a la peixateria les potes ja bullides posades al buit que són excel·lents i talar-les a rodanxes no massa primes.

All-i-oli negat amb tomàquet i julivert; Aquesta salseta també és molt bona per acompanyar aquest pop, o qualsevol altre. Escaldeu un parell de tomàquets, els peleu, en traieu les llavors i el talleu amb el ganivet a daus ben petits; hi poseu sal i pebre. Aixafeu en el morter tres grans d’all, i poseu oli d’oliva i ho remeneu. Hi incorporeu el tomàquet, julivert picat.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin