El retaule major de Sant Benet de Bages (II)

Redacció 4 de novembre de 2021

861 Views

Per: Xavier Sitjes i Molins – Estudiós de l’art

Aquest retaule feia uns 5,70 m d’ample, per 9 d’alçada, tapava la totalitat de l’absis central i tenia una planta una mica còncava, per adaptar-lo quelcom al semicercle absidal. Constava de basament i tres andanes o pisos, de cinc vies o departaments cadascuna, de les quals la central i les extremes tenien fornícules amb imatges exemptes, mentre que les dues intermitges eren de quadres amb pintures. El basament era centrat per l’altar, sobre el qual hi havia tres grades i un manifestador (anomenat “sagrari” en el contracte de l’obra), que envaïa la meitat de l’alçada de la primera andana. Aquesta, al mig, tenia una fornícula amb la imatge del titular, sant Benet, que ocupava l’alçada entre el manifestador i el repeu de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que era a sobre, i trencava l’arquitrau i el frontó central de la primera andana; els seus costats, dues columnes per banda el separaven dels quadres pintats, i als extrems, sota una mena d’edicles capçats per frontons amb volutes i dins de fimícoles escultures de sants benedictins. A la segona andana, amb la mateixa disposició que a la primera, al mig, la Mare de Déu de Montserrat acompanyada de dos angelets, quadres amb pintures als costats i, més enllà, també, dins de pasteres, escultures de santes de l’Orde, i això sota edicles cupulars rematats per llanternons. Al tercer pis, una fornícula central amb la imatge de Crist en creu sota una cúpula semblant a les de la segona andana i també altres quadres pintats, una a cada banda. Totes les columnes que ornamenten l’obra són de capitells compostos, fustes amb els dos terços superiors amb acanalat helicoidal i amb grutec i un Àngel, l’inferior. No caldria dir que l’obra té abundant decoració complementària, del primer barroc, als pisos, entaulaments, frontons, cúpules i polseres.
Les sis teles pintades, de cosa d’un metre quadrat cadascuna. Barraquer, que les va veure “in situ” a finals del segle XIX, diu que tenien per tema la vida de sant Benet, però no se sap qui les va fer ni on són, actualment.
De les escultures, en talla de fusta, la de sant Benet (fig.2), és una imatge que fa 1,90 m d’alçada i representa el fundador de l’orde, amb cogulla, creu patriarcal i el llibre de la Regla. A la mateixa andana i dins la fornícula de l’esquerra (dreta de l’observador) hi havia la imatge de sant Gregori Magne (fig.3), una mica més petita que la de sant Benet, i el representa amb tiara, creu papal i una maqueta figurativa de l’església, a la mà esquerra. A la fornícula de la dreta hi havia la imatge d’un bisbe, probablement de sant Anselm, benedictí, que fou arquebisbe de Canterbury i també, com el papa Gregori I, doctor de l’església. A la segona andana, al mig, la Mare de Déu de Montserrat, de 153 cm d’alçada. (fig.4) representada a la barroca i no pas com la imatge original, la romànica, ni amb els vestits postissos que li eren posats en aquella època, sinó amb una àmplia vestidura i cofada, com el Fill, amb una corona molt prominent. En aquesta mateixa andana, a les pasteres dels extrems, dues abadesses benedictines:Escolàstica, germana de sant Beneti Gertrudis d’Helfta.
A més de la referida obra escultòrica, cal mencionar el gran manifestador o aparador per a posar-hi l’ostensori en les exposicions majors del Santíssim i que era sobre l’altar. Fa 160 cm d’alçada i té forma d’edicle amb la cara frontal corbada, flanquejada per dues columnes corínties per banda i capçada amb una cúpula sobre l’entaulament del cos principal. A la porta hi ha un baix relleu amb la representació de Melquisidec en l’acte d’oferir pa i raïm a Jahveh. Corona la peça una aurèola centrada per l’Agnus Dei sobre el Llibre dels Set Segells.
Ni la imatge del bisbe ni les pintures no sabem on paren i, referent al Crist de l’àtic, per les mides, podria ser un que hi ha a Sant Benet mateix, d’uns 85 cm d’alt, però que no es pot atribuir de cap manera a Joan Grau i pel que fa a Josep Generes, sembla que tampoc, perquè té unes faccions que no s’adiuen gens amb l’estil d’aquest darrer escultor.
Ignorem la part d’obra de la qual es va fer càrrec Joan Grau, excepte el sant Benet i la Mare de Déu, obres indiscutibles d’aquest. Tampoc sabem qui es va encarregar de l’obra artesanal de daurar i pintar la fusta; feines, aquestes, que sovint eren encarregades molt més tard, a causa de llur cost, soviet superior a la de la fusteria i esculturat. El conjunt de l’obra s’assembla, encara que a mida reduïda, al gran retaule del Carme, de Manresa, contractat el 1620, i que combinava també imatges a tot volum i pintures i en el qual havia treballat el pare de Josep Generes, Joan, que podria haver estat l’autor de la traça del de Sant Benet, que va ser presentada a l’abat pels escultors i que aquest hi va introduir algunes modificacions, com he dit abans. De les pintures no en sabem l’autor, perquè en els protocols notarials de Manresa no s’ha trobat el contracte per a fer-les, per la qual cosa és possible que fossin encarregades a un pintor de Barcelona (Pere Cuquet?) i que el contracte s’hagués fet allà.