La roda.

M. 1458

La roda és considerada com un dels invents claus de la història de la humanitat, juntament amb el foc. Va ser inventada de manera independent per diverses cultures. És impossible saber a partir de quina idea va sorgir el primer desenvolupament de la roda, encara que és plausible teoritzar que va sorgir de l’observació directa i mimetisme de la natura. Per exemple en veure com una pedra plana es desplaça de mode dificultós amb comparació amb una pedra més proporcionada en les seves tres dimensions costera avall, o per exemple en les boles de neu, i fins i tot en els troncs de llenya.
L’aparició de la roda, és considerada crucial per al desenvolupament de la civilització. Permeté als humans fer un ús més eficaç de la potència animal i resoldre la seva necessitat de desplaçar-se, així com el seu ús en altres aplicacions com les rodes de terrissaire o les dels molins. Tanmateix no totes les civilitzacions van incorporar inicialment aquest invent, per desconeixement o per voluntat pròpia. La seva operació fonamental és transmetre el moviment lineal en moviment angular. És una de les primeres i mes simple màquines.
Molts autors situen la primera aparició de la roda vers el 4000 aC en les antigues cultures de Mesopotàmia durant el període sumeri. Aquí, entre el Tigris i Eufrates, han nascut les primeres civilitzacions agrícoles, ramaderes i comercials. Han nascut les ciutats i aquestes han comportat també el desenvolupament de l’ús dels metalls i de la construcció d’habitatges. A més a més, la nova organització social, on els camps de conreu i les ciutats es troben distanciats, ha fet necessària l’existència de mitjans de transports eficients.
Precisament el comerç amb els seus intercanvis amb altres comunitats cada vegada més importants per al creixement de les ciutats; provoquen produir més i millors peces de ceràmica. Aquesta necessitat hauria conduït al descobriment de la tècnica del torn, que efectivament va proporcionar més rapidesa i precisió en l’elaboració dels productes, a més d’una millora de la qualitat decorativa. Hom creu que el torn de terrissaire va ser l’inici d’una veritable revolució tecnològica que va culminar amb el descobriment de la roda primitiva.
La primera roda emprada en un carro de què es té constància data aproximadament del 3500 aC, i va ser trobada a la ciutat d’Ur. El seu disseny és molt simple: les rodes, de forma cilíndrica, eren discs sòlids de fusta massissa i estaven formades per dos o més segments units per grapes de fusta. Les rodes s’inserien en un eix i quedaven fixades per estaques que travessaven els extrems de l’eix. Tanmateix, els historiadors argumenten que la seva invenció ha de ser anterior, probablement plataformes de fusta sota de les quals hi havia troncs cilíndrics per a facilitar el desplaçament, units i enganxats a les banyes dels bous que les arrossegaven.
En qualsevol cas, la revolució dels carros va arribar un mil·lenni després de la roda d’Ur, amb la roda radiada, i cap al 2500 aC, els carros es transformaren en plataformes mòbils des de les quals es podien llançar javelines contra l’enemic, i permetien desplaçar els exèrcits de manera més ràpida i unitària. És a dir, van esdevenir armes de guerra.
La roda també apareix a la Xina, pel 2800 aC; i en les cultures asteca i inca en el 1500 aC, encara que aquestes últimes, per falta d’animals de càrrega, mai es va usar més que com una joguina.
Aparentment la roda ha estat desconeguda per altres cultures, com l’Àfrica subsahariana, la Polinèsia. Les civilitzacions d’aquestes terres aconseguiren sobreviure i prosperar sense l’ajuda de la roda, però a una altre ritme.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin