L’escriptura.

M. 1459

L’èxit de l’espècie humana rau en gran part en la nostra capacitat per associar-nos i per associar-nos cal que ens puguem comunicar de forma àgil, fàcil i precisa. La comunicació és essencial pels humans. El seu instrument fonamental de la comunicació humana és el llenguatge verbal, però les persones es comuniquen també per mitjà de gestos, moviments, mirades, etc.
Sembla prou clar, que quan els primers humans van començar a fer representacions figuratives i simbòliques pintant sobre les superfícies rocoses va tenir lloc la primera comunicació gràfica. Es tractava de dibuixos d’objectes i fets concrets del món que els envoltava. Les imatges que hi plasmaven eren en definitiva una representació gràfica d’una idea, en una etapa que és anomenada preescriptura.
L’escriptura existeix des de fa uns 5.300 anys. Va aparèixer en diferents formes almenys en cinc o sis focus de civilitzacions agrícoles: a Mesopotàmia cap a 3300 aC, a Egipte 3200 aC, a Xipre 2200 aC, a Creta 1900 aC, a la Xina 1400 aC i a l’Amèrica central cap a 900 aC. Ara bé els diversos sistemes d’escriptura que es van crear van ser diferents segons el moment, l’entorn cultural i la llengua oral que havien d’expressar.
Quan els homes comencen a relacionar-se i a comerciar, cal alguna cosa que faciliti aquesta voluntat d’entendres, així doncs tenim que el propòsit inicial de l’escriptura era la comptabilitat, associada a una economia en expansió que requeria noves eines de control i seguiment. Era important registrar les gestions comercials, es tractava d’indicar quants porcs, ases o sacs de cereals es compraven o venien en les transaccions comercials.
Totes les escriptures van ser, en principi, pictogràfiques, és a dir signes que representen coses: el dibuix d’un pa, per exemple, expressava un pa. Després, els signes es van convertir en ideogrames, representació gràfica d’una idea; així, el pa també podia indicar energia o força. I després, combinant dos ideogrames, van arribar a expressar idees abstractes com menjar: boca més pa.
És possible que inspirats per l’escriptura sumèria, els egipcis van reinventar el llenguatge en tota regla, ja que en l’any 3000 aC la seva grafia és ja més esquemàtica i abstracta. Per exemple, representaven la paraula ‘boca’ mitjançant un simple oval, mentre que els sumeris la dibuixaven sobre un rostre barbat. Tot i això l’escriptura jeroglífica era força complexa i amb el pas del temps es va anar simplificant. Egipte, com tot imperi, era multiètnic, i a la península del Sinaí i rodalies, zona sota el seu domini, vivien pobles semites com els jueus, àrabs i fenicis. Aquests van agafar alguns jeroglífics i els van usar per escriure la seva pròpia llengua.
Els fenicis van desenvolupar un dels primers sistemes d’escriptura fonètica en la història de la humanitat. En aquest sistema només es representaven els sons de les consonants, deixant les vocals a la comprensió del lector. El text s’escrivia de dreta a esquerra.
Els fenicis, grans comerciants i navegants, van impulsar la seva escriptura per tot el mar Mediterrani. Van entrar en contacte amb qui pot ser que hagi estat el poble més il·lustrat de tota la història europea: els antics grecs. Aquests els va agradar el sistema fenici, però la seva llengua era molt diferent i no podia permetre no tenir les vocals en l’escriptura. I què van fer? Van adaptar el sistema fenici segons els seus criteris i, a més, van afegir símbols nous per representar els sons vocàlics. El grec va ser, doncs, el primer alfabet de la història. Una invenció digna d’un poble savi.
Els grecs van transmetre l’escriptura a la Magna Grècia, sud d’Itàlia, i d’aquí la van aprendre els etruscs, els qui al seu torn la van transmetre als romans.
Gràcies a l’escriptura, l’home pot expressar els seus pensaments i compartir-los amb altres persones i això és molt important.

Fotografia: Daniel Kalker/ PA /dpa/ AP (Museo Británico, Londres)

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin