L’Edat Mitjana.

M. 1463

L’Edat Mitjana, és el període històric de la civilització occidental comprès entre el segle V i el XV. Convencionalment, el seu inici se situa en l’any 476 amb la caiguda de l’Imperi romà d’Occident i la seva fi en 1492 amb el descobriment d’Amèrica, o en 1453 amb la caiguda de l’Imperi bizantí.
La caiguda de l’imperi romà, és com a conseqüència d’un fluix migratori, Els huns, procedents de l’Àsia central es moren de gana i s’han de moure o morir. No podien anar al sud per l’oposició dels tibetans ni a l’est perquè els xinesos no els deixaven, així doncs a mitjans del segle IV, només van poder anar a l’oest i aquí hi havia els Alans i els gots que no els van poder aturar. Aleshores els gots i Alans vam pressionar i sobrepassar als romans.
Els gots, aprofitant la passivitat dels romans s’estableixen dins les fronteres de l’imperi i a principis del segle III es van instal·lar a la vora del mar Negre, a la zona de Crimea, d’on van ser expulsats pels huns a finals del segle IV. Per llavors els gots s’havien separat en dos grups: visigots i ostrogots.
Els visigots avancen per l’interior d’Europa fins que ocupen la totalitat de la península Ibèrica i s’estableixen creant un regne amb capital a Toledo.
L’any 711, els musulmans derroten els visigots a la batalla de Guadalete i en poc temps conquereixen la península Ibèrica. Van arribar fins a Poitiers, on van ser derrotats pels Francs. Aquests, per protegir el seu territori, a les fronteres edifiquen una línia de castells anomenats “Marques”. A Catalunya es forma la “Marca hispànica”. L’any 988, el comte Borrell II va proclamar la independència de Catalunya. L’edat mitjana és el període històric en quin Catalunya aconsegueix personalitat jurídica pròpia i màxima esplendor.
Durant el segle XII els comtes de Barcelona van estendre els seus dominis fins al riu Sénia, al sud de l’Ebre, i van esdevenir reis d’Aragó pel casament de Ramon Berenguer IV amb Peronella d’Aragó. A començaments del segle XIII el rei Jaume I va conquerir Mallorca i València, moment en que s’acaba l’expansió per la península pactada amb el regne de Castella.
L’any 1410, el rei Martí I, mor sense descendència. Es convoca el Compromís de Casp: 9 jutges, tres per cada regne: Catalunya, Aragó i València, han de decidir el successor. Després de dos anys de deliberacions, els tres aragonesos, dos valencians i un català van confirmar Ferran d’Antequera, nebot de l’antic rei, nascut a Castella. D’aquesta manera una dinastia d’origen castellà, la dels Trastàmares, va passar a regnar la corona catalana-aragonesa… i aquí començaren els mals de caps pels catalans.
A la darreria del segle XV, a la península Ibèrica ja tan sols restava sota poder musulmà el Regne de Granada. Hi havia, a més, quatre regnes cristians: Navarra, Portugal, Castella i la Corona d’Aragó.
Amb el matrimoni d’Isabel de Castella i Ferran II el catòlic, tots dos de la casa castellana dels Trastàmares, el 1479 els destins dels dos regnes s’uneixen. Alguns espanyolistes volen veure aquí el naixement d’Espanya. Gran error, ja que la Corona d’Aragó va mantenir totes les seves institucions, fins als Decrets de Nova Planta, i no serà fins a la Constitució Espanyola de 1978 que es parlarà només de Regne d’Espanya.
Uns fluxos migratoris procedents de l’Est van canviar la història d’Europa, ara els tenim procedents del Sud i de l’Est tant a Europa com a Nord-Amèrica, vol dir això que està en camí una nova edat? Sovint pensem que els moviments migratoris són fenòmens actuals, la realitat és una altra, aquests han estat un fet constant en la història de la humanitat. Les migracions posen de manifest els desequilibris entre societats riques i pobres, per això és tan important resoldre el problema a l’origen com acollir i integrar als nous vinguts.

Foto: es.wikipedia.org

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin