“La pirotècnia política”

Aquest passat dimecres, s’ha celebrat a la ciutat de Barcelona, una exhibició de la Fórmula 1. Els monoplaces han circulat per un recorregut pel passeig de Gràcia entre la plaça Catalunya i el carrer d’Aragó, al bell mig del cor de la capital del nostre país.
D’entrada l’esdeveniment m’ha semblat força espectacular i interessant, de fet, encara m’ho sembla ara, el problema és que amaga incongruències importants i que em porta a reflexionar sobre la “pirotècnia política” de fer esdeveniments amb una repercussió molt gran, però que amaguen greus mancances estructurals.
L’exemple és molt clar, s’ha asfaltat de nou una gran part del passeig de Gràcia per precisament fer aquesta celebració. A banda, a molts barris de la ciutat, els forats i l’asfalt malmès, són evidents en molts carrers, de fet, diferents associacions de veïns ja han fet un clam al cel pel qual consideren un greuge comparatiu.
Cert també, que podem esperar d’un alcalde que en només quinze dies, ha protagonitzat diferents incidents, l’últim polèmic i còmic. L’alcalde va pujar a una bici i va fer un vídeo anant en bicicleta, precisament per fomentar-ne l’ús, el problema és que circulava per un carrer que estava prohibit. Resposta, ha acabat demanant disculpes i pagant la multa corresponent. Surrealista.
Si tornem el fet que ens ocupa, la fórmula 1 i el recorregut per BCN, és un exemple de molts que podríem trobar en política, en aquelles accions que és fan de cara a la galeria per precisament crear atractiu, però que són, lluïment sense fets, i que no milloren la vida dels ciutadans.
Particularment soc dels que penso que primer cal endreçar casa teva i després fer-la lluir.
En l’àmbit nacional, també és un exercici habitual. Si féssim un llistat de tot allò que s’ha fet i al final i no ha servit per res, afegit al malbaratament econòmic dels nostres impostos, ens fotríem les mans al cap.
Cert també, que el resultat el tenim en el desànim general en la política i l’abstenció creixent en les últimes eleccions nacionals i europees, així com l’auge de partits i projectes amb una base populista més que discutible, però, vaja, aquest és un altre tema que en breu caldrà parlar-ne.
Igualment, tampoc vull generalitzar, al contrari, perquè soc encara dels optimistes, que creu en la política i en els polítics, tot i que certament cada vegada m’ho posen més difícil.Confiem.