0 Shares 477 Views

Escoltar és fàcil, el més difícil es comprendre (4)

28 de setembre de 2018
477 Views

M. 1430

En temps de crisi és quan hi ha més demanda de solidaritat per ajudar la gent necessitada. Quan topem amb algú al carrer, o llegim un whatsapp, rebem un email, o bé missatges a través de facebook o tweeter, ens amaren amb casos concrets i moltes vegades ens sentim concernits i amb ganes de col.laborar en la resolució del problema: que si els pares d’un infant malalt demanen diners per fer-li un transplant a vida o mort, que si una família amb 4 fills està a punt d’ésser desnonada per no poder pagar la hipoteca i els cal ajuda, que si ens va bé d’apadrinar un nen d’Etiòpia que viu orfe i no té res per menjar…
Hi ha milers de casos deplorables incrementats ara per l’arribada dels exiliats de guerra o dels subsaharians. Quan veiem per la tele que una embarcació amb 700 persones a bord no té permís per desembarcar en cap port de la Mediterrània se’ns fa un nus a la gola i se’ns rebel.la la sang. Ens indignem. I després? Quan s’acaba la notícia girem full i passem a una altra cosa.
Molts europeus amb la panxa plena pensem que per resoldre aquesta situació insostenible ja hi ha el govern i l’Estat. Molts critiquem que es malbaratin tants miliards d’euros per comprar armament d’ultima generació i en canvi no hi hagi prou diners per acabar amb la fam en el món. Darrerament hi ha un sentiment xenòfob inquietant en les societats europees que ens fa retrocedir als temps de Hitler. Per culpa d’uns quants exaltats capaços d’immolar-se per al.là, estem estigmatitzant a tots els musulmans i això no és bo per a la convivència. S’ha arribat a dir que l’Islam intenta dominar els països occidentals des de dins a base d’incrementar la població musulmana i prendre a poc a poc el poder als “cristians”, encara que molts d’ells no hagit trepitjat una església d’ençà que els van batejar. Trobo que això és una exageració i, els qui ho defensen, estan fent el joc a Daesh o a Estat Islàmic.
Oblidem que Europa i els europeus hem sigut els màxims genocides de la història de la humanitat? Oblidem allò que vam fer amb la conquesta del Nou Món i quan vam colonitzar l’Àfrica, Àsia o Oceania? No siguem hipòcrites i reconeguem-ho: vam destruir civilitzacions, vam exterminar milions d’indígenes, vam sotmetre pobles sencers i, si això no fos prou, vam esclavitzar els sobrevivents i expoliar els seus territoris fins a deixar-los erms i exhausts.
Espanya, França, Gran Bretanya, Portugal… fins i tot Itàlia, Bèlgica o Holanda van apuntar-se a aquesta fal.lera de la caça de l’home per l’home i van pràcticar unes polítiques imperialistes que haurien d’avergonyir-nos com a humans. I ara no volem que la gent d’aquests països empobrits per la cobdícia europea, per l’explotació sense escrúpols de les multinacionals, vingui a casa nostra en cerca de feina i de dignitat? Nosaltres que els hem robat llurs recursos, que hem foradat llurs aldees per emportar-nos l’or, les pedres precioses i el petroli, que els hem cremat i esquilmat els boscos, que els hem venut armes perquè es matin entre ells, ara els donem un cop de porta als nassos i tanquem les fronteres d’Europa amb clau i forrellat? No ens recordem ja de quan molts europeus es van haver d’exiliar després de les guerres? Dels milions que van emigrar a Amèrica, només amb el què portaven al damunt, per cercar una nova oportunitat per a ells i els seus fills? I ara, nosaltres, desagraïts, no permetem que uns altres exiliats, uns altres emigrants, potser amb la pell més fosca, vinguin a robar-nos l’estat del benestar. Va, home! On s’és vista tanta hipocresia?
D’acord que no anem sobrats de llocs de treball ni de diners, però recordem que ells, majoritàriament, no volen viure d’un subsidi sinó que desitgen trobar una feina per modesta que sigui i viure dignament. Quan alguns els acusen d’aprofitar-se de la nostra sanitat i de les ajudes socials per mantenir la seva família, els respondré que em donin casos concrets. No n’hi ha prou en amagar-se sota el “diuen, diuen”. Hem d’evitar caure en el parany del populisme amb la intenció de fer mal a un col.lectiu molt vulnerable. Jo també he conegut gent gandula de casa nostra que sempre ha mirat de viure a costa dels altres i mai s’ha preocupat de trobar feina. Però m’equivocaria si pensés que tothom és igual. De la mateixa manera, no tots els immigrants a Europa en els darrers anys són uns aprofitats. En tot cas, aquests componen una ínfima minoria que cal detectar i denunciar. No exagerem i no fem cas de les consignes xenòfobes que massa sovint apareixen a les xarxes i que gairebé sempre provenen de grups d’extrema dreta i de partits nacionalistes espanyols que se’n fan ressó. Això mateix passava a l’Alemanya dels anys 30 i 40 del segle passat i mireu com va acabar tot. El populisme és la llavor de l’odi. No ho oblidem.
Catalunya sempre ha estat una terra de pas i d’acollida. Els catalans som una mescla de races i aquí tothom que vingui hi és ben rebut. Només demanem que el nouvingut respecti la llengua, la cultura i els costums de la terra que l’ha acollit i no vulgui fer com els europeus quan van colonitzar mig món per interessos espuris. Nosaltres també respectarem les seves tradicions, però li demanarem que, a poc a poc, ell i els seus fills es vagin integrant en el nostre projecte de societat sense exclusions on han de predomininar els valors republicans més humanístics: llibertat, igualtat i fraternitat. La nostra terra sempre hi ha sortit guanyant amb l’arribada d’immigrants i els catalans, en la seva majoria, no som ni xenòfobs ni racistes.
Hi ha moltes injustícies arreu però si el signe dels temps són un altre cop els corrents migratoris, no fem l’orni i obrim les portes per evitar que uns homes, unes dones i uns infants esperançats s’ofeguin en alta mar i els seus cossos arribin a les nostres platges sense vida per a vergonya de tothom. De la seva integració en el nostre estat del benestar se n’han d’ocupar els governs i segur que hi ha solucions més barates i eficaces que comprar i vendre armes a dojo. El millor seria invertir en els països més pobres per engegar-hi uns plans de desenvolupament econòmic que donés feina a molta gent i evitar que hagi d’emigrar per culpa de les guerres o de la misèria. La Xina i la Índia ho han fet en els darrers anys i se n’han sortit prou bé.
Un apunt final: només amb el què es gasten els governs en armament durant un any, n’hi hauria per acabar amb la fam i les desigualtats del món.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Protegir l’Agulla a fi de bé
28 views
28 views

Protegir l’Agulla a fi de bé

Redacció - 2 de desembre de 2021
Per què als Estats Units no fan servir WhatsApp?
36 views
36 views

Per què als Estats Units no fan servir WhatsApp?

Redacció - 2 de desembre de 2021
Trobada d’exalumnes de ballet de l’escola Paidos
101 views
101 views
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com