0 Shares 392 Views

El món avança gràcies als inconformistes.

4 de setembre de 2019
392 Views

Pensaments i reflexions d’un pobre mortal – Capítol 36

Al llarg de la història de la humanitat hi ha hagut gent que ha fet avançar el món gràcies al seu inconformisme. Gent que, duta per la seva obstinació de canviar les rutines d’una societat amorfa i conformada, fou capaç d’innovar, d’obrir nous camins o de combatre les injustícies.

Susan Brownell Anthony
Foto: Enciclopedia Britanica

Parlem de Moisès, de Ptolomeo, d’Arquímedes, de Jesús de Natzaret, de Marco Polo, de Cristòfor Colom, de Galileo Galilei, de Leonardo da Vinci, de Magallaes, d’Isaac Newton, de Descartes, de Pascal, d’Olympie de Gouges, defensora dels Drets de les dones al segle XIX, de Susan B. Anthony, feminista nord-americana, de Madame Curie, de Thomas A. Edison, de Graham Bell, dels germans Wright pioners de l’aviació, de Tim Berners-Lee, creador d’Internet, de Nelson Mandela que va acabar amb l’apartheid a Sudàfrica o bé de Rosa Parks, una dona negra que no volgué cedir el seu seient d’autobús a un blanc, a Alabama, esdevenint la guspira que va fer esclatar el moviment per la igualtat racial als Estats Units d’Amèrica. Aquests noms que he mencionat formen un petit extracte d’una llarguíssima llista de personatges masculins i femenins que, en tots els temps, sols o en grup, han fet progressar en valors al gènere humà i assolit que el planeta Terra acabés esdevenint un lloc més digne i acollidor per a una part important dels éssers que l’habiten.
Cal dir que tots nosaltres hem rebut una educació i uns coneixements que recullen els avenços de la humanitat fins ara. Però hem d’admetre que, per a molts adolescents d’avui dia, resulta inimaginable que la gent que supera els 30 anys d’edat hagi passat la infantesa sense smartphones, o els adults que en tenen 50 no hagin conegut de petits els videojocs ni pogut estudiar sense l’ajut de Google. A aquest jovent nascut en ple segle XXI hem de recordar-los que els que vivim la tercera edat hem sigut testimonis privilegiats de l’extraordinari progrés de la civilització humana en els últims 100 anys. La meva generació ha vist circular pels carrers tartanes i carros amb rodes de radis de fusta i cèrcols, ha presenciat l’enterrament de difunts amb cotxes de cavalls negres guarnits amb plomes i oripells, s’ha fascinat amb el pas dels trens conduïts per màquines de vapor, ha vist sembrar manualment la terra i segar el blat amb la falç al puny tal com feien els nostres avantpassats durant segles, i ha lamentat la desaparició de feines artesanals i tradicions mil.lenàries que ha pogut conèixer però que ja ningú no manté vives. Simultàniament ha assistit a la irrupció d’automòbils a més de 300 km/h, de trens d’alta velocitat a 450 km/h i d’avions supersònics que travessen l’Atlàntic en menys de 4 hores; ha estat testimoni de l’arribada de l’home a la Lluna, dels primers transplantaments d’òrgans, de l’eclosió de la cibernètica i admirat el pas de gegant donat per la pagesia amb la incorporació de les modernes recol.lectores climatitzades, amb radar i bluetooth. Ha estat present tant a la posada en marxa de la TV en B/N i un sol canal, com a l’aparició de la Smart TV digital HD-8K QLED de 70”, en 3D i 300 canals.
La meva generació, enfí, ha passat d’escriure amb llàpis o pluma de tinta a fer-ho amb bolígraf; s’ha desprès dels mapes Michelin per utilitzar el GPS, i ha substituit els quaderns d’escriptura per l’aplicació Word de Windows que permet teclejar qualsevol text sense fer gargots. Qui ens hauria dit fa només 20 anys que podriem veure parents o amics a l’altra punta del planeta a través de whatsapp o de videoconferència i enraonar amb ells com si estiguessin davant nostre? I visitar per Google ciutats i països que potser mai no trepitjarem i que fins i tot se’ns hi permet passejar virtualment mitjançant l’ “street view”?
Cada cop més ràpidament, uns avenços reemplacen uns altres i allò que avui sembla imprescindible demà pot ser quelcom obsolet. Què se n’ha fet de KODAK o FUJI que eren els reis del revelat fotogràfic? O dels fabricants de projectors EUMIG, ELMO i de filmadores S8? On han anat a raure les màquines d’escriure OLIVETTI i les pantalles de TV o d’ordinador amb tub catòdic? O els que fabricaven aparells de telefax? O els de cassettes, de cintes VHS i de discs de vinil? Tots han desaparegut o han hagut de refundar-se per poder subsistir en un món canviant. Aviat els tocarà el torn als que fabriquen o editen CD’s i DVD’s, que, com se sap, són venuts a preu de saldo d’ençà que les noves plataformes digitals ofereixen escoltar música o visionar cinema a la carta per “streaming” des del saló de casa i gairebé de franc. I les videoteques? I les sales de cinema? A tancar sense remei! I, pel que es veu a venir, els diaris de paper i els quioscs també tenen els dies comptats per la presència cada cop més aclaparadora d’informatius digitals que difonen qualsevol notícia al moment, a través del mòbil o de la terminal d’ordinador. Estem en una voràgine consumista i hem arribat al punt que fins i tot els aparells electrodomèstics els configuren amb data de caducitat per tal que el client es vegi constret a comprar-ne un de nou al cap de pocs anys. Se’n diu “obsolescència programada”, una definició molt reeixida per tal que el comprador assumeixi que l’estafen sense remei i no denuncii el fabricant.
Darrere aquests avenços ha aparegut una fornada d’oportunistes, aquells que no s’acontentaven a viure amb tot el que tenien a l’abast, i als quals, de cop i volta, gràcies a Internet, se’ls encengué una llum que els impulsà a desenvolupar una determinada idea per omplir un buit tecnològic que facilités la vida de la gent, deixant molt clar que primer serien ells i després els altres, això sí, a base de guanyar-hi diners a cabassos. A diferència dels inconformistes que, o bé han fet progressar la humanitat amb llurs troballes o bé, d’una manera o altra, han assolit l’abolició d’unes lleis perjudicials per a la dignitat humana, els espavilats de torn també han fet avançar el món, però amb la diferència que tots ells han esdevingut joves multimilionaris en poc temps. Penso amb els creadors de Windows, d’Apple, de Facebook, d’Instagram, de Tweeter… i del que vindrà. La globalització fa que el món cada cop sigui més petit i poguem veure com els més llestos arrosseguen multituds per tal de fer-los estar expectants davant l’aparició d’una novetat i n’assegurin l’èxit. Qualsevol nou model de smartphone ideat per Samsung, Apple o Huawei, per exemple, s’anuncia anticipadament amb la data de sortida al mercat, incitant a la compra compulsiva i provocant llargues cues de matinada davant els centres especialitzats per tal de ser dels primers a adquirir l’estri. Una cosa semblant passa amb el fenòmen dels “influencers” i els “followers”, i també amb algunes estrenes de cinema a nivell mundial. Conclusió: com més global és l’estupidesa de molts, més rics es fan alguns.
Cert que, al costat d’aquests “genis” apareguts a l’ombra de les noves tecnologies, hi ha inconformistes que no veuen bé la passivitat de la gent davant el canvi climàtic, o d’altres que treballen en la solitud d’un laboratori per trobar l’antídot que venci les malalties que assoten la humanitat. Són inconformistes als quals no mou l’afany de lucre sinó el desig de salvar el planeta o de guarir els malalts d’èbola, de càncer, de SIDA, d’ELA, del Dengue, de l’Esclerosi múltiple, d’una apoplexia o d’un accident cardiovascular. Són els que es desviuen per tornar a fer caminar els tetraplègics, per assolir la guarició dels qui pateixen malalties minoritàries o per donar esperança a les víctimes de les epidèmies que massacren la població del Tercer Món. Aquests inconformistes fan la feina discretament i en silenci, fins que un bon dia ens sorprendran amb alguna descoberta que alleujarà el patiment de molta gent. Parlo també de les organitzacions humanitàries que no suporten veure com any rere any s’ofeguen a la Mediterrània milers de migrants, homes, dones i nens, que fugen de la misèria o de les guerres, i somnien arribar a les costes d’Europa per refer llurs vides. Incomprensiblement, els vaixells d’algunes d’aquestes ONG’s són immobilitzats i multats per desafiar governs de països que tant els fa que el Mare Nostrum s’ompli de cadàvers. Com tantes vegades al llarg de la història, l’egoïsme dels pobles opulents tanca les portes als més necessitats; una vergonya per a la nostra civilització. Tals inconformistes s’indignen davant la poca sensibilitat de la societat per acabar amb el problema i veuen amb neguit com llurs tasques de salvament són obstaculitzades per polítics sense escrúpols. Però, com en totes les lluites per les causes justes, al final se’n sortiran.

Malauradament encara moriran, ofegats o per manca d’assistència, molts pobres innocents, però ben segur que, més d’hora que tard, els inconformistes que han decidit acabar amb aquesta injustícia, reeixiran en llur propòsit. Mercès a ells, un dia no gaire llunyà, la germanor entre els éssers humans triomfarà i el món serà una altra cosa.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com