Els primers humans.

M. 1455

A la Terra des de la seva formació a partir de la nebulosa solar fa uns 4.540 milions d’anys s’han produït una immensa quantitat de canvis. No obstant, és remarcable que les similituds entre tots els organismes actuals indiquen l’existència d’un ancestre comú universal del qual totes les espècies conegudes han divergit a través de processos evolutius.
Els detalls de l’origen de la vida es desconeixen, tot i que s’han establert uns principis generals. Hi ha dues teories sobre l’origen de la vida. La primera defensa la hipòtesi que la matèria orgànica va poder haver arribat a la Terra des de l’espai, mentre que altres argumenten que va tenir origen terrestre. El mecanisme pel qual la vida va sorgir fa uns 3.000 milions d’anys, continua sent un misteri.
L’hominització és el procés l’evolució biològica de l’espècie humana des dels seus ancestres fins a l’actualitat. El terme humà, en aquest context, es refereix als individus de l’espècie “Homo sapiens”. L’evidència morfològica, genètica i molecular han determinat que l’espècie viva més propera a “Homo sapiens” és el ximpanzé; es creia que compartíem amb ells el 98% del material genètic, encara que avui se sap que diferim en un 4-5%. Segons la biologia molecular s’ha estimat que l’ancestre comú entre Homo sapiens i ximpanzé, viure a l’Àfrica fa entre 5 a 7 milions d’anys.
Tot indica, que el ésser humà va poder evolucionar a partir d’un mamífer arborícola que es va adaptar a viure a terra, ja que coincideix que entre 5 i 7 milions d’anys hi va haver un canvi climàtic que va provocar la destrucció de les grans selves i es van desenvolupar extenses superfícies de sabana herbàcia a l’Àfrica. Aquest canvi ambiental va comportar a l’extinció d’espècies i va possibilitar l’aparició d’altres entre les quals es trobava el primer avantpassat dels “hominins”.
El fet de desplaçar-se per terra obliga a vigilar l’horitzó per tal de veure abans de ser vist i comportant posar-se dret sobre les seves extremitats inferiors, això va fer que les extremitats superiors es diferenciessin notablement de les inferiors, permeten que les seves mans evolucionessin com a òrgans manipuladors.
Si l’animal del qual procedeix l’home no hages estat un bípede, no hauria desenvolupat unes mans, que li van permetre substituir a les mandíbules en la seva funció aprehensible, i com a conseqüència els muscles maxil·lars que empresonaven el cervell es van anar relaxant i van permetre que aquest pugues créixer i desenvolupar-se.
L’estructura anatòmica de l’home és resultat d’una llarga evolució. La genètica
permet avui seguir el curs de les migracions d’aquesta espècie i estableix, d’una banda, que tots els humans actuals descendeixen dels grups de “sapiens” que vivien a l’Àfrica fa més de 100 000 anys, i per altra banda, que els neandertals no són avantpassats dels sapiens , sinó una espècie que va sorgir de forma paral·lela i es va extingir.
La mateixa feblesa de l’home com a ser individual, fa que aquests per sobreviure en un medi ambient hostil, necessiti associar-se a altres individus de la seva mateixa espècie per tal d’adaptar i transformar el seu entorn.
És així com el que anomenem, instint de conservació, comportà l’associació d’homes i de la seva coordinació és d’on surt la necessitat d’entendres és a dir a comunicar-se, primer per gestos, després per onomatopeies i finalment, a poc a poc, el llenguatge es fa més complexa i precís.
Els primers “hominins”, amb prou feines eren capaços de caçar. Vivien de la recol·lecció de vegetals comestibles (tubercles, arrels, escorces i brots tendres, fruites i llavors); de capturar petits animals (insectes, rèptils, rosegadors, pollets, ous …) i d’animals morts o malalts que trobaven (carronya, sobretot). Eren animals oportunistes.
A mesura que el cervell humà es va desenvolupant, la caça va adquirint major importància. Un altre gran salt es va produir… Conèixer el foc i utilitzar-ho.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin