0 Shares 210 Views

Parlem en català?

5 de març de 2023
210 Views

Parlem en català?

Fa unes setmanes que va aparèixer una notícia on es comentava que una noia que havia nascut fora de Catalunya, a la classe on estudia, li diuen “la catalana” perquè és de les poques alumnes que parla en català. Fort, oi? És un fet que referma la multitud de dades que han anat apareixent aquests darrers anys sobre l’ús de la llengua en el nostre país, on només un trenta i poc per cent de la població té el català com a ús preferent.

Le llengües són sobretot, una eina per comunicar-nos però, també una manera d’entendre i comprendre la realitat concreta de la personalitat de les persones que viuen en un país. Per això és tan important parlar la nostra llengua com més, millor. Nosaltres, quan érem petits, encara que llavors ja hi havia molts castellans al poble, sempre parlàvem en català encara que ens obligaven a estudiar en castellà. Què en pensaven, que perdríem la nostra identitat per quatre llibres? Aquell sistema franquista ens el vam prendre com una rutina obligada, però només sortir del col·legit , érem els de sempre. Catalans fins l’arrel.

És evident que la situació de la nostra llengua ha estat incomprensiblement aparcada durant massa anys i, ara, ens trobem enmig d’una carrera contra rellotge per intentar revertir una situació força complicada per una parla tan minorada com la nostra. Potser més endavant, a través del món audiovisual, amb el reconeixement mundial del nostre cinema, i l’èxit de noves sèries i espectacles s’arribarà a establir el català com a eina de comunicació quotidiana? Un somni, vaja.

És parla molt sobre aquest tema. Alguns es decanten per responsabilitzar les escoles per salvar la llengua. Jo crec que la responsabilitat és dels qui la parlem. Som nosaltres  qui l’hem de fer útil i transmetre-la a tot Déu. Què se ‘els hauria de dir a  la gent d’aquí per fer-los entendre que el que ens cal és menys xerrameca i una resposta social i ferma que ens interpel·li a tots; Que el català només el farem fort si el parlem sempre, i amb tothom. És la nostra llengua i la nostra responsabilitat.

És temps de podar

Els pagesos, jardiners, o aprenents com ara jo, tenim bona part de l’hivern per endavant per dedicant-nos a podar tot el que ens convingui. És el que toca fer cada any. Podar sembla fàcil, però no ho és pas; no és el mateix podar un roser que un cep o qualsevol arbre fruiter. A casa tinc una mica de tot i reconec que en algunes ocasions no ho faig gaire bé. A l’hora de podar el camí no és fàcil; un cep, tan poca cosa, et pot plantejar més d’un dubte segons la seva varietat, l’edat de la vinya, el lloc (que li toqui més o menys el sol), i també, segons la utilitat que vulguem donar-li al raïm.

En aquesta zona del Penedès hi ha unes esplanades de ceps immenses platades amb diverses varietats de raïm; en aquestes dates és habitual veure als pagesos tot el dia enganxats a les tisores, podant amb decisió i ritme clec, clec, clec. Cal saber quants caps i quants borrons s’han de deixar. Quines pistoles. Segons diuen els entesos no hi ha cap cep igual. Estic segur que qualsevol persona que no ha podat mai, si la poseu davant d’un cep amb el sarments vells, no sap ni per on començar. Referent a les plantes que tenim als nostres jardins i balconeres,—rosers, hortènsies, geranis; és el mateix: s’han de podar bé i quan toca. Abans de fer-ho, no us farà cap nosa consultar Internet o a algú que conegueu i que vulgui compartir els seus coneixements amb vosaltres. Val la pena. Segurament que us resoldrà alguns dubtes.

Receptes:

La salmorreta és una salsa molt saborosa que fan els valencians i que es mereixeria ser més coneguda. Per fer-la necessiteu cinc grans d’all, tres nyores, fulles de julivert, dos tomàquets madurs, vinagre del bo, oli d’oliva, sal ,pebre u una mica de safrà. Escaliveu peleu i traieu les llavors dels tomàquets. Feu bullir les nyores un parell de minuts i rasqueu la polpa de l’interior. En un morter poseu un pessic de sal i els alls  pelats, les fulles de julivert picades fines, la polpa de les nyores i el safrà. Aixafeu-ho bé i ja hi podeu posar el tomàquet trossejat ben petitet. Afegiu-hi un bon raig de vinagre i un pols de pebre. Ho remeneu i ja hi podeu incorporar l’oli que us faci falta.No cal que quedi una salsa  lligada espessa. Ve a ser com un allioli negat. És una bona acompanyant per qualsevol plat, sigui peix, carn o cargols. També la podeu fer en la batedora; us quedarà més fineta.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Nota del Consell parroquial: Diumenge 25 de febrer II de Quaresma  —B—
360 views
360 views

Nota del Consell parroquial: Diumenge 25 de febrer II de Quaresma —B—

Consell de la Paròquia de Sant Fruitós de Bages - 23 de febrer de 2024
Horaris del cap de setmana ASFE
289 views
289 views

Horaris del cap de setmana ASFE

Redacció - 23 de febrer de 2024
Editorial 1677
332 views
332 views

Editorial 1677

Redacció - 23 de febrer de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com