Opinions de sobretaula: Medalla d’or

Rosa Camprubí 17 de setembre de 2023

310 Views

Per aquelles circumstàncies de la vida que a vegades et porten a ser al lloc adequat en el moment adequat, fa uns anys vaig tenir ocasió de compartir taula amb la cantant Maria del Mar Bonet.

Va ser un dinar en un restaurant de la comarca i entre les sis persones que érem (dues dones i quatre homes) es va establir una conversa interesant però planera que va derivar en una tertúlia que es va allargar fins ben passada l’hora de berenar.

D’aquella trobada, personalment en conservo un bon record i un disc dedicat que guardo a la capsa de les coses importants.

Aquesta passada setmana, juntament amb Marta Pessarrodona i Eliseu Climent, a Maria del Mar Bonet se li ha atorgat la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya pel seu compromís amb la llengua i la cultura catalana, i tot i que a partir d’ara tindrà el dret al tractament d’Excel·lentíssima Senyora, no crec que això li faci perdre ni el seu saber estar dalt l’escenari ni la seva senzillesa i franquesa en el tu a tu.

Però m’ha picat la curiositat i he buscat informació sobre aquest prestigiós guardó, que es va instaurar l’any 1978, i trobo que (escric literalment):

“La Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica atorgada per la Generalitat de Catalunya amb la qual es distingeix a persones o entitats que hagin destacat per la seva feina en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic, ajudant a incrementar i difondre el patrimoni cultural de Catalunya. La Medalla d’Or és, juntament amb de la Creu de Sant Jordi i el Premi Internacional Catalunya, una de les màximes distincions concedides pel mèrit civil a Catalunya”.

A internet s’hi pot trobar tota la llista dels guardonats/es, i es poden fer cerques per diferents conceptes com ara el nom, la descripció, la població, la comarca, etc., me l’he repassada i m’ha agradat trobar-hi personalitats en l’àmbit de la política, la medicina, l’arquitectura, la literatura, la música, i un llarg etcètera, però us he de confessar que hi he descobert noms que no havia sentit mai ni sabia de qui es tractava. Ara ja ho sé, i en la meva recerca, he aprofitat també per fer un buidatge d’algunes dades que m’han semblat curioses i altres dignes d’esment i de les que us en faig un petit resum.

D’aquests 45 anys, n’hi va haver 9 que no es van atorgar (1987-1989-1992-1994-1995-1996-1998-2012 i 2017).

En total hi trobem 83 premiats, dels quals 8 són institucions.

Però el més rellevant per a mi, és que els 75 restants 62 són homes i només 13 són dones.

Tot dit.