Francesc Canellas presenta i comenta un poema autobiogràfic de Salvador Espriu, inclòs a El caminant i el mur, centrat en la soledat, la feina, l’esperança i la condició humana.
La tàctica de l’estruç en vers
Poema íntim entre amor, pena i alliberament
Poemes breus d’intensitat emocional i reflexiva
Poema d’abril sobre absència i records
Un crit poètic intens sobre instint i foscor
Reflexió poètica sobre el refugi interior
Un poema cru sobre la mort, el destí i la inevitabilitat
Poema de Joana Raspall sobre el sentit del camí
“Palau d’hivern”, la ciutat amagada dins la ciutat
Poema sobre el dubte abans de fer un pas vital
Fer poemes és tota una altra cosa
La puresa de febrer, segons Màrius Torres
Inicia sessió al teu compte
Nom d'usuari o adreça electrònica
Contrasenya
Recorda'm