0 Shares 604 Views

La pinya

19 de gener de 2023
604 Views

Quan l’any cinquanta la família de cal Perella  van emigrar a l’Argentina, allà a Rosario, hi van trobar una sèrie de productes alimentaris fins llavors per a ells, desconeguts. En les seves cartes, entre altres novetats que descobrien constantment ens solien parlar  d’una fruita sucosa i de sabor agradable que els agradava molt, la pinya. Encara em recordo que ens en van enviar una vegada il·lusionats perquè en poguéssim menjar per Nadal. Després de viatjar en vaixell no sé pas quant temps, maltractada i sense frigorífic van arribar totes podrides. Els vam dir que no calia que n’enviessin més perquè no havien arribat en les millors condicions, però, ells tossuts i amb l’ànsia que poguéssim  provar aquella fruita tan extraordinària, en van tornar a enviar de més verdes  amb la intenció que poguessin suportar millor la llarga travessia des del seu nou país; al cap d’un mes i pico rebíem un paquet amb les pinyes dins una capsa molt ben embolicada, però, fetes malbé. Desprès d’aquella segona tongada ja no en van enviar més.

La pinya, en aquells anys era una de les fruites  més famoses per consumir-ne per Nadal. Si bé és cert que ara en podem menjar en qualsevol època de l’any, abans se la considerava un producte de luxe. Originaria de Sud-Amèrica es va fer molt anomenada en tot Europa. Aquí ja se’n començaven a veure en alguna botiga especialitzada, però un cop sumat el cost del transport es venien molt cares; era un producte que només es podien permetre comprar algunes persones amb poder adquisitiu alt.

Forces anys més tard en el restaurant  em vaig atipar de servir-ne com entrant  pels banquets de noces i comunions; pinya amb pernil, amb  llagostins, o mitges pinyes petitetes plenes de gambes i cobertes amb salsa rosa. A la gent li agradava moltíssim aquest plat. És una fruita molt beneficiosa per la salut en general i de considerable l’ajut  per fer la digestió després de menjars excessivament copiosos, encara que nosaltres, la posàvem de primer plat. Era cridaner i fàcil de preparar; estava de moda. És una fruita  idònia per aquells dies que mengem més del compte.

Els entesos en nutrició la recomanen perquè entre altres i interessants propietats, es rica en vitamina C, un potent antioxidant que evita l’envelliment de les cèl·lules. És diürètica i de gran ajut per eliminar líquids; també és rica en vitamina B clau per ajudar al nostre sistema nerviós. O sigui, una joia de fruita. Si els meus cosins de l’Argentina  haguessin sabut amb més detall les magnífiques propietats d’aquella fruita que els agradava tant, no haurien parat d’intentar enviar-ne, encara que es podrissin pel camí.

S’ha de tenir en compte que no és el mateix consumir la pinya fresca que en conserva. Amb aquest procés encara que manté algunes de les seves propietats se’n perden part d’altres, i al estar conservada en almívar una solució ensucrada, és calòrica. Ja ho sabeu, sempre que pugueu aposteu per la pinya fresca, ara que n’hi ha tot l’any.

 

Crema de pinya

Per vuit persones: un litre de llet, 200 grams. de sucre, cinc rovells d’ou, 40 grams. de farina de blat de moro, una pinya petita, un tros de pell de llimona.

Peleu la pinya i de la meitat en feu daus. Els piqueu ben petits o els tritureu. Poseu la llet a bullir amb la pell de la llimona; en guardeu una mica. Quan comenci l’ebullició l’aparteu del foc. Debateu  amb la llet freda la farina de blat de moro i  els cinc rovells d’ou. Ho aboqueu en la llet calenta de la que heu retirat la llimona i poseu la cassola a foc molt suau, que no bulli. Remeneu fins que us quedi espessa. Deixeu refredar deu minuts i hi afegiu la pinya emulsionant-ho amb suavitat. Ho podeu posar en una safata o en porcions individuals. Si us agrada la podeu aromatitzar amb algun licor que tingueu a ma, kirs , aromes de Montserrat, chartreuse etc.

L’altre meitat de pinya  la talleu fineta, l’esteneu damunt del marbre o en una platera i  li poseu sucre pel damunt;  la cremeu amb un ferro que quedi ben rosseta.  Un pic freda la col·loqueu damunt la crema.

Que tingueu uns reis generosos i no renuncieu a cap mostra de felicitat que se us presenti. Molt Bon Any Nou.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Eclipsi
71 views
71 views

Eclipsi

Redacció - 15 d'abril de 2024
Un homenatge ple de tot
131 views
131 views

Un homenatge ple de tot

Redacció - 15 d'abril de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com