Els trens ja han xocat

Redacció 30 de setembre de 2017

831 Views

D’ençà que el govern català va aprovar la llei del referèndum i posteriorment la de transitorietat deixant de banda la legalitat espanyola, els trens ja van topar però encara no han descarrilat, ara cadascun empenta en una direcció i ens caldrà veure qui pot més.
D’entrada el govern de Madrid te tota la força de l’estat al darrera i fins hi tot el PSOE i Ciutadans li fan costat, per l’altre el govern de la Generalitat te la força dels diputats que li donen la majoria absoluta al Parlament i sobre tot, la dels més de 2 milions de catalans que desitgen la independència.

Aquest pols de força entre els dos governs ara es centra en poder celebrar o impedir el referèndum del dia 1 d’octubre. Aquesta és la primera batalla d’una guerra política que es preveu llarga, i que qui la guanyi començarà tenint una petita avantatge.
Això però serà només el principi, ja que si es pot celebrar el referèndum i guanya el si, encara caldrà declarar la independència, i si no es pot celebrar el referèndum, el govern català farà una declaració unilateral d’independència (DUI) i estarem en la mateixa situació.

El govern espanyol dirà que res d’això és legal i no te cap validesa i el govern català cercarà el reconeixement d’altres països que donin validesa a les seves accions.
Al final, més tard o més d’hora, aquest enfrontament ha d’acabar necessàriament amb una negociació, i en aquesta negociació el govern català voldrà obtenir la independència i el de l’estat espanyol evitar-ho a totes totes.

Diuen que en tota negociació les dues parts han de cedir alguna cosa per poder arribar a un punt d’acord, i per tant la sortida a aquesta situació dependrà de fins a quin punt les parts estiguin disposades a cedir i de quina força tinguin per aguantar les seves posicions.
A Catalunya no l’ajudarà cap país estranger si no hi te algun interès que l’empenyi a fer-ho, per tant la seva força continuarà sent la d’aquells catalans que fan costat al govern i que estiguin disposats a sortir al carrer a defensar-lo.

Per això haurem de ser molts i resistir tant temps com calgui els embats del govern espanyol per tal que el govern de la Generalitat hagi de cedir el menys possible i puguem tenir un estat propi.

Si d’aquesta futura negociació en sortirà un estat independent, confederal, federal o continuarem sent una autonomia, a hores d’ara ningú ho pot saber, però del que si hem de ser tots conscients és que Catalunya serà allò que els catalans vulguem que sigui, això si, sempre que no tinguem por d’aquest combat i siguem capaços d’anar units i fer la força que calgui per aconseguir el màxim possible.

Joan Baraldés