Elles…

Redacció 15 de novembre de 2021

652 Views

Per: Miquel Puig Soler – imatge: istockphoto –

Aquest passat mes d’octubre es va commemorar el dia internacional de la dona rural. Qui més que no pas elles mereixen que recordem i reivindiquem la seva valerosa actitud que va ser cabdal per tirar endavant el mon rural,— un dels principals recursos de la nostre subsistència. La seva contribució valenta i decidida va ser admirable, ja que mentre els homes eren fora, van haver d’encarar una realitat molt dura, salvaguardant com podien l’economia de les cases, cuidar de la patuleia i els avis i les terres, en les zones rurals d’arreu. Val la pena donar valor al que van fer aquelles dones d’abans.

No sé si és pel fet que de petit vaig conviure amb dones que van ser el puntal de la meva futura integració en la vida, però crec que sempre he sigut feminista per naturalesa i les he admirat i respectat moltíssim. Em va tocar viure un temps complicat i prou malxinat per tothom, on la precarietat en que estàvem sotmesos la majoria, era força problemàtic. Molts nuclis familiars estaven desballestats per la pressió de la misèria i la manca d’oportunitats que planava en la nostra societat,- durant i després de la guerra. Possiblement gràcies al sentit de responsabilitat de les dones va ser possible que ens en sortíssim. Treballant a la fàbrica, cuidant el bestiar, criant els fills, netejant les cases, la roba, i tantes tasques que eren imprescindibles de les quals se’n feien responsables. Recordo a la mare el dissabte, que era el dia principal de neteja, mentre el pare feia la manilla al casino amb els seus amics, anava de bòlit carregada de cafè i plorant pel fet que no sabia si hi podria tenir-ho tot a punt.

Sóc fill de Sant Fruitós ctra. de Vic 105, i reconec que si no hagués sigut per la mare no sé com ens ho hauríem fet amb el meu germà per ser tan feliços com vam ser en la nostre infantesa. Va ser una dona excel·lent, emprenedora, activa a més no poder, i molt bona cuinera. Malgrat els tràfecs i maldecaps que l’assolaven contínuament, ens va cuidar amb fervor i entusiasme. Va ajudar a molta gent que no se’n sortia, i a casa no hi faltava mai un plat a taula per ningú. La mare era extraordinària. Era una d’Elles. En el nostre poble, com en els altres, n’hi va haver moltes de dones que perseguien el mateix somni que la mare i feien d’ell el seu motiu de viure. El màxim benestar per tots els éssers estimats. Implicades en fer de la seva llar el més preuat dels tresors. M’agraden les persones que han deixat empremta, compromeses, que intenten dibuixar un mon millor, en cada gest, en cada alè de vida…

Si hem d’avançar cap un món modern i igualitari crec que s’ha de pensar en la perspectiva on la dona estigui present en tots els llocs on s’hagin de decidir les qüestions que es puguin generar en nostre món,— que no el van construir només els homes que donen nom a carrers i places,— elles també hi eren i van fer coses importants. En alguns casos van ser excloses de molts espais i sovint incivilitzades per qui escrivia l’historia. No estaria gens malament que la joventut novella s’interessés per conèixer millor alguna de les dones que ens precediren en la nostra família i que per ventura se’ls revelés que van ser més valentes i importants del que ens poguéssim imaginar.

Parlant de gastronomia penso que ens hem de beneficiar del que ens aporta la naturalesa enguany que pel que es veu, és de bolets,— cal aprofitar-ho al màxim. El cama-groc o rossinyol de pi es sol trobar en alguna obaga o lloc humit, és saborós i bon acompanyant de qualsevol guisat, fresc o assecat. Us proposo si en podeu arreplegar uns quants que proveu de fer aquest senzill plat ben gustós i casolà.

Cama-grocs amb llom i salsitxes a la cassola.

En una paella amb oli fregiu una salsitxa per cadascun i els talls de llom, salpebrats i lleugerament enfarinats, junt amb pebrots del Padrón o italians. Poc cuits. Ho col·loqueu en una cassola. En el mateix oli feu coure els bolets nets i ben escorreguts amb un parell de grans d’all fregits abans, i un brot de timó. A mitja cocció, quan encara tinguin una quantitat de brou, hi poseu un got de vi blanc. Piqueu-hi un gra d’all amb julivert i un raig de vi ranci. Ho aboqueu a la cassola i ho deixeu coure deu minuts a foc lent. Bo!!.