M. 1452
Vaig aprendre a llegir l’idioma català gràcies a un llibret ( segon llibre de lectura per a infants), que era de la mare i que va poder salvar de la Guerra Civil Espanyola; altres que tenia, els hi van cremar a l’entrada dels nacionals, els vencedors. El títol del llibre és: EL MEU LLIBRE Editat per Copyright 1931 by –Salvador Santomà—Barcelona.
És un llibre que ja cau a trossos de tant vell, però jo el guardo com si fos un tresor, perquè el llegia a la cuina de casa, mig d’amagat, quan a l’escola el català estava totalment prohibit. Em recordo dels petits contes i poemes d’aquest llibre perquè van ser la meva primera lliçó que vaig tenir de català. A més, penso que junt amb la mare, i les cançons de l’àvia, vam fer una petita resistència a la despietada prohibició de la llengua catalana de plena postguerra. Anys endavant, a Òmnium Cultural de Manresa, es van donar classes de català per a adults i jo no hi vaig pas faltar, amb moltes ganes d’aprendre’n. Que contenta que n’estic d’haver-ho fet, ara puc escriure en català i en castellà. Que jo no tinc res en contra de l’idioma castellà, ni de cap.
Ha plogut molt des d’aquests records. Ara, estem on estem. Persones d’una grandíssima vàlua en tots els aspectes; responsables, honrades… i amb una dignitat que moltes i molts mai podrem oblidar, estan tancades a la presó i altres a l’exili Persones que representen a una gran part de la població catalana, i és per això que els han fet presos polítics. Ells paguen per nosaltres. La meva més sentida admiració per a tots ells i elles; i en un racó del cor, l’esperança que d’algun lloc en sortirà la JUSTÍCIA I LA LLIBERTAT.
Copio un dels versos infantils de EL MEU LLIBRE, es titula: DONYA RATA… Ja fa temps fins i tot em va fer il·lusió fer-ne un dibuix.
DONYA RATA
Donya Rata surt de casa cap al tard d’un jorn d’estiu. Com que és vella, ja no hi lluca, i s’embranca pels camins.
Ja demana a una floreta: Vols guiar-me fins al niu? Mes la flor no pot guiar-la perquè te els peuets captius.
Ja demana a una granota: Vols guiar-me fins al niu? Rac, rac, rac, senyora Rata: si sou vells, per què sortiu?
Un follet del bosc arriba. Donya Rata ja li diu: Ai, follet! Amb la llanterneta vols guiar-me cap al niu?
El follet té el cor amable, li fa llum, i li diu: Seguiu. Arribant, la llar és freda, sense flama ni caliu.
No cal pas que pareu taula, el follet rient li diu. Ja ho veieu: quan no s’hi lluca, baldament sigui a l’estiu, val molt més quedar-se a casa, que no pas sortir del niu.
La mare de ben petits ens la recitava, després de molt temps de buscar-la la trobo, en aquests temps de confinament és una cosa que em fa molta il·lusió.
També recitava un altre poema sobre Catalunya, m’agradaria poguer tenir-lo igualment. Em podeu ajudar.
Moltes gràcies
Bon dia.
Estem molt contents de que hagis tingut la possibilitat de recuperar aquest record d’infantesa ………… com que suposo que referent a Catalunya hi ha moltes publicacions, si ens pots donar alguna referencia mes, ho intentarem entre tots.
Moltes gràcies i salutacions cordials
Bon dia.
M’ha fet il-lusió haver pogut llegir el conte de Donya Rata, m’ha recordat els any la meva infantesa, d’això ja fa molt de temps.
Gracies per retornar records. Salutacions.
Hola,
La meva mare que va estudiar en temps de la República, me la recitava i jo també li he recitar al meu fill.
M’ha fet molta il lusió poder veure que altres persones han tingut la mateixa bona experiencia gràcies als records infantils de les nostres mares.
Algú en sap l”autor ?
La meva mare en va parlar de El meu llibre, el seu llibre de lectures de català, però desconec el nom del poeta, m’agradaria molt saber-ho.
Moltes gràcies
El meu llibre son contes originals de C. Schmit (1768-1854) adaptats pel mossén Josep Forn i Talló assassinat el 1936, il-lustracions de Enric Cervelló i Bach (1894-1985). Segon llibre de lectura. Volum de 168 pàgines. Llibreria Montserrat de Salvador Santomà c/. Fiveller 43 Barcelona
Es pot trovar de segona mà a Todocoleción. Salutacions.
“Donya rata surt de casa, un bon jorn matí d’estiu…”
La meva àvia li recitava a la meva mare, la meva mare a mi, i jo als meus fills….
La meva mare me’l recitava cada vespre, se’l sabia de memòria, i com m’agradava escoltar-lo.
Però també teníem el EL MEU LLIBRE a casa. Era un dels llibres que el meu avi, valent i culte, va poder salvar de la crema que fèien els nacionals amb els llibres en català. El català estava prohibit. Per sort, es manté viu malgrat tantes trompades.
M’ha fet il·lusió veure que algú altre va poder salvar EL ‘seu’ LLIBRE. Tot i que el recitem de memòria als nostres fills/es, i potser ells als seus fills… és un goig poder tenir el llibre.
A casa el teníem pro en castellà o sigui el poema original d’un poeta argentí.
Se sap qui vacescriure Donya Rata ?