Pels volts de Sant Joan la calor era molt forta, era d’aquella calor que em fa sortir a l’exterior només als matins. A la tarda em tanco a casa, em distrec amb les meves aficions, i també m’agrada molt mirar pel.lícules per la televisió. Poder triar films que t’agradin, crec que és gairebé un privilegi.
Sempre, durant la nit de Sant Joan, els records de quan era petita es fan present en meu pensament. Es feia la foguera a prop de casa nostra, tots els veïns sortíem i l’envoltàvem fins que només quedaven les brases. El foc es menjava tota la pila de llenya i objectes que ja eren per cremar, per donar la benvinguda a l’estiu. Recordo que les persones grans s’asseguraven de què les brases quedessin ben apagades, abans de marxar. Jo, el foc el trobava misteriós, fascinant i també perillós, semblava l’infern amb el qual el capellà, ens feia por. Els petards grossos, no m’han agradat mai, tot i que en aquell temps, prop de casa, de grossos no se’n tiraven pas.
Aquest any, per Sant Joan, em vaig posar a buscar a través de l’ordinador per veure si trobava algun detall que no fos solament la coca i el brindis, molt semblats a altres anys. Com també el gran xivarri que moltes persones de molts llocs es veu que necessiten per passar-s’ho bé i per poder deixar el terra tot ple de deixalles, que algú ja les recollirà.
Vaig trobar un petit escrit de Joan Maragall, on el poeta fa una personal descripció de l’esmentada nit. Em van semblar unes paraules senzilles però que donaven un sentit més a la celebrada festa. Les copio:
“ L’aufàbrega” ( Joan Maragall) Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaire silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que es van alçant.”
Va passar Sant Joan i la calor forta continuava; fins que just abans de la Festa Major, la que se celebra dins del poble; un dijous, va arribar el temporal de llamps, trons, i la desitjada aigua que tant necessitem. Va ser com si el temps ens volgués fer un regal, va ploure i l’ambient es va refrescar.
Amb la gran quantitat d’actes de la Festa Major de Sant Fruitós, penso que es deu haver aconseguit que tothom hagi pogut trobat l’espectacle que més li ha agradat, pel motiu que fos. Seguir-los tots a mi m’hauria cansat massa, no hauria pas pogut, per tant, jo també vaig fer la meva tria, contenta del que he pogut veure i pensant que he pogut gaudir d’una altra Festa Major amb salut.
Teresa Riquelme
