Veient les mesures, tan injustes, en contra de l’idioma català i en moltes més coses, que en alguns llocs ja són realitat, em sento desolada. Per intentar animar-me una mica llegeixo el poema de JOANA RASPALL: RESPIRA FORT.
RESPIRA FORT
Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.
—
Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap altre
la terra té per a tothom
camins obert.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!
—
Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que l’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!
Teresa Riquelme
