En temps de pandèmia

Foto: Getty

Poema escrit per Kitty O’Meara. És un escrit d’esperança, que pot servir per a qualsevol pandèmia.

I la gent es va quedar a casa.
I va llegir llibres i va escoltar.
I va reposar i va fer pràctiques. Va fer art i va jugar.
I va aprendre noves formes de ser. I es va aturar.
I va escoltar més profundament.
Algú meditava. Algú resava. Algú ballava.
Algú es va trobar amb la seva pròpia ombra.
I la gent començà a pensar de forma diferent.
I la gent es guarí.
I en absència de persones que viuen de manera ignorant.
Perilloses.
Sense sentit i sense cor.
Fins i tot la terra començà a guarir-se.
I quan el perill s’acabà.
I la gent es retrobà de nou. Ploraren per els morts.
I varen prendre noves decisions.
I somiaren noves visions.
I crearen noves formes de vida.
I van guarir la terra completament.
Com també ells foren guarits

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin