Uns potiners de justícia!

Any 1981. El comando Gorki d’ETA atraca una oficina d’una entitat bancària. Sorpresos per la policia, un dels membres és detingut i els altres dos, de 18 anys, aconsegueixen fugir cap a França. Dos anys després mentre esperen asil polític són segrestats a Baiona per membres del GAL i traslladats cap a Espanya. Són torturats, sota les ordres del ex-general Enrique Rodríguez Galindo. Com que l’estat en què queden és bastant deplorable, Galindo dona l’ordre d’executar-los. Els traslladen al País Valencià, caven una fossa i els enterren després de disparar-los 3 trets al cap. Pam, pam, pam, fet. Una execució. La justícia sense justícia.

El 1985 troben els cossos però tardaran 10 anys en identificar-los. Són José Antonio Laza i José Ignacio Zabala. Comença el judici. Es demostra el segrest, la tortura i l’execució dels dos nois. El comandant Galindo és ascendit a general durant el judici. Per animar-lo (suposo). Però queda una mica lleig, oi? Això sí, se’l condemna a 75 anys de presó. Al cap de 4 anys, al·lega problemes de salut i es excarcerat enmig d’un silenci mediàtic absolut. Deuen ser molt importants aquests problemes de salut (suposo). Des del 2004 viu tranquil·lament a casa seva a Saragossa. Fa 14 anys que els seus veïns el poden saludar amb cordialitat pel carrer mentre passeja de bracet amb la seva senyora o pot explicar batalletes als amics mentre es pren un cafè. No me les vull ni imaginar les batalletes! Els 71 anys de presó que li queden, a la paperera! Jutjat i condemnat, però perdonat i excarcerat.
Joseba Arregi Izagirre, es detingut el 4 febrer del 1981 com a presumpte militant de ETA (mai no s’ha pogut demostrar). Traslladat a la Dirección General de Seguridad de Madrid on es retingut 9 dies incomunicat, al 12 de febrer se’l trasllada a la presó de Carabanchel on mor l’endemà. Els companys que l’ajuden i l’atenen a la presó escriuen una carta tacada de sang relatant coses terribles. El cos s’entrega a la família amb la prohibició d’obrir el fèretre. Evidentment, la família l’obre i es troba esfereïda el cos torturat. Li fan fotografies i presenten una denúncia. Dels 72 policies nacionals involucrats en el cas el jutge n’imputa 11 per tortures, però només 2 són condemnats. Poc després són indultats pel govern de Felipe González i condecorats amb la medalla al mèrit policial. La justícia condemna, l’estat perdona i premia. Torturadors assassins condecorats. Una bona medalla al currículum de l’estat.

Entre el juny i el desembre del 1992, són detingudes per ordre del jutge Baltasar Garzón 45 persones vinculades a Terra Lliure, tot i que aquesta havia anunciat la seva dissolució es tem de que puguin atemptar en els Jocs Olímpics. Al 95, 18 són condemnats per pertinença a organització armada. 17 denuncien tortures. La metge forense en l’informe de reconeixament que es fa després dels interrogatoris hi detalla diverses lesions, però l’informe s’ignora. 9 anys després, el 2004, el Tribunal Europeu dels Drets Humans condemna Espanya per no investigar-les. La sentència obliga a pagar 8.000 € a cada denunciant. 8.000 €! Aquest és el preu d’una tortura, prou barat per un estat, oi?

Però el més curiós d’aquest cas és que l’any 96, un any després de la condemna arriba al govern José Maria Aznar, una de les primeres decisions que pren és indultar els 15 reus que encara són a la presó. Terroristes perdonats. Curiós. Potser va formar part del paquet de mesures i monedes de canvi del pacte del Majestic entre Jordi Pujol i Aznar per donar suport a la seva investidura? O potser van creure que com que Terra Lliure havia anunciat la seva dissolució calia facilitar-ho essent benevolent? No ho sé, però fa barrinar, oi?
Això només són 3 històries. N’hi ha a grapats. I jo em perdo, sincerament. No entenc res.

D’una banda sento: «llei és la llei» i per l’altra veig: torturadors condemnats i perdonats, d’altres de premiats, molts ignorats i terroristes perdonats. On és la separació de poders i una justicia justa i igual per a tots? Per favor! Ja n’hi ha prou! D’això a casa meva se’n diu potinejar!

Marina Puigdellívol

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin