Me’n vull desempallegar!!!!!

Tinc l’edat que tinc i no crec que visqui dues vides, ni tres, ni quatre; a la meva edat ja n’he vist de tots colors i abans no passi a un altre estadi energètic (la realitat que impera ja fa massa anys que dura i no té pinta de canviar), m’agradaria veure un canvi… des de la meva infància que se’m nega i ignora com a ciutadà d’una altra cultura diferent a la seva i com a “iguals” em vull reivindicar.
Hem d’aguantar i mantenir la seva MONARQUIA i el seu EMÈRIT, el seu EXÈRCIT, la seva policia, la seva GUÀRDIA CIVIL, la seva inversió armamentística, els seus trens deplorables, els seus jutges, els seus fiscals, el seu menyspreu, la seva ignorància, la seva poca voluntat en saber què ens diferencia, el seu nul respecte, la seva enveja, els seus polítics, els seus robatoris de coure…… i nosaltres encara els demanem si podem o no…
Demanar què??????
Hem de fer la nostra i tenir la clau de la caixa que amb això ja en tindrem prou.
Ens hem acostumat a demanar… i qui demana no sempre (o mai) obté. Ells fan les seves lleis i les hem d’acatar. Ells ignoren un passat (que també és el seu) obscur que encara ens el perpetuen i ho permeten… i no passa absolutament res!!!!!
Voleu dir que si ens en desempalleguem passarà alguna cosa que ja no ens estigui passant?… entraran els tancs per la Diagonal com ja van fer en temps pretèrits? Ens aplicaran un “155” com ja van fer i l’amnèsia col·lectiva ens ha fet oblidar?
Ens empresonaran a totes i a tots?
La por i la zona de “confort” ens fa restar muts, immòbils… estem massa lligats. I ells ho saben i els “nostres” polítics també i ells són qui es volen perpetuar a canvi de què?… d’un bon sou, d’una jubilació, d’uns càrrecs vitalicis (ara a l’Ajuntament, ara a la Diputació, ara al Consell Comarcal, ara al Port de Barcelona, ara al Consorci de la Zona Franca, ara a Aigües de Barcelona, ara a ENDESA, ara a IBERDROLA, ara a NATURGY…..).
De fet, fan i viuen d’esquena als seus votants, a la gent que són els quins els han dipositat la seva confiança….. se’n diuen o en diem servidors públics.
I desobeir?…. i no acatar les seves lleis?…. i mirar cap a un altre costat?
Un divorci seria la millor solució…. si n’hi ha un que no vol…… dos no es poden barallar!!!!!