A les europees també cal votar

En alguna ocasió segur que he aprofitat aquestes quatre línies que ara mateix teniu entre les mans per recordar-vos la importància d’anar a votar. Més enllà del tòpic que diu que si no votes, després no et queixis. Té part de raó, però no tota en el sentit que una abstenció a consciència també té el seu valor. El problema en aquest cas és que tan sols tu -el que no ha anat a votar, vaja- sap que no ho has fet en senyal de protesta, en contra del sistema o pel motiu que sigui. La resta del món mundial, inclosos els partits polítics que han concorregut en aquelles eleccions, no se sentiran al·ludits i faran una valoració de l’abstenció que no s’assemblarà gens a la del veritable abstencionista. Com a molt vindran a dir que en prenen nota i que ho tindran en compte.
M’he desviat del tema. Disculpeu. Al que anava. Us deia que segur que he aprofitat aquestes quatre línies del Montpeità per dir-vos que és important anar a votar sempre perquè de moment és el sistema menys dolent per governar-nos tots plegats. Es tracta d’anar-lo perfeccionant. És important, també, fer-ho a les eleccions europees d’aquest diumenge, una cita amb les urnes que tradicionalment tenen un alt, altíssim, nivell d’abstenció. El que passa a Europa ens afecta d’una forma directa tot i que sovint no ens agradin les seves decisions i, sobretot, no entenguem el seu funcionament. Jo a vegades no sé massa la diferència entre el Consell d’Europa i el Parlament Europeu, que si Estrasburg o Brussel·les. A més a més, és difícil casar els interessos nacionals dels països amb l’interès comú de tots ells. Per això hi ha països que pregonen menys Europa -i això vol dir més la Xina i més EUA- encara que se’m fa difícil imaginar, ara, anar per aquests mons de Déu sense euros i haver de bescanviar monedes a cada frontera. Ho havia fet de jove quan anava amb el que llavors en deien Interraïl, el bitllet de tren que et permetia viatjar per tot el continent. Era divertit, però un desgavell. Jo sempre defenso que Interraïl ha fet i fa més per Europa que no pas segons quines polítiques de la Unió Europea. Però votar, s’ha de votar. I si pot ser no ho feu per les dretes ni l’extrema dreta -Vox i companyia-, que són precisament els qui si arriba el moment i es veuen prou valents, no ens deixaran votar mai més. La llàstima és que possiblement guanyaran. Alguna cosa malament també hauran fet els altres perquè això passi.