Una colla de caganers

Marina Puigdellívol
Lectura de 4 min

S’acosta Nadal. S’encenen les llums del carrer desitjant Bones Festes i ja apareixen els primers Pares Nadals de feltre penjant pels balcons. De ninots de feltre trobo que n’hi ha pocs en comparació amb d’altres anys. Mentre que els llums led nadalencs de baix pressupost fan meravelles i sembla que van a l’alça. És normal, són una ganga i permeten fins i tot a les butxaques més primes gaudir de balcons ben il·luminats. Els leds i els arbres de plàstic ben engalanats triomfen a les cases i al carrer. Els pessebres malauradament van a la baixa. Podríem fer un estudi sociològic per analitzar-ne les causes. No crec pas que ens en sortíssim. Ens deixem portar per la globalització? Potser sí. O potser només és comoditat i una butxaca no gaire fonda. Les normes del mercat de consum són simples. Comprem allò que fa Nadal, vestim la casa de festa perquè ens agrada i fa bonic, però alhora també som pragmàtics, i busquem allò que és barat i que ens resulti. Així de simple. Que està fabricat a la Xina? a Indonèsia? o vés a saber on? No passa res. Són les lleis de l’oferta i la demanda. Vivim en una societat moguda pel consum. La transformació dels costums és en mans de la globalització.

- Anunci patrocinat -

Però no vull posar el crit al cel i no pretenc escriure cap rèquiem a les nostres tradicions. Perquè enmig de tot aquest munt de costums importades, tinc la certesa que les pròpies com els pastorets o el pessebre nostrat, amb el caganer amagat en un racó, també hi trobaran el seu espai.

Encara que últimament passin coses que ens enfurismin. Ja ho sé. És trist que hagin expulsat el pessebre de la plaça Sant Jaume de Barcelona. Es veu que als que manen al cap i casal de Catalunya no els agrada el pessebre, prefereixen les estrelles. Volen ser «guais» i innovadors, i es pensen que arraconant, o directament carregant-se, les tradicions antigues els fa ser més modernets. Però això no és nou. I què esperàvem doncs d’aquests polítics de moral distreta i amb dots d’estafadors?
I és que tenim una patuleia governant el món! Quina esgarrifança! Sembla que siguin inversament proporcionals la moralitat i el poder. Presidents amb deliris d’emperador, Putins, Trumps, aiatol·làs, reis. Personatges sinistres amb ínfimes dosis de moral i amb una set de poder ferotge que dominen la humanitat sense ni mica d’humanitat. Quin món que ens espera!
Aquest any encetaré la temporada de Nadal amb la sensació de que tot se’n va pel pedregar.

Pessebres abandonats, llums de Nadal inclusives (que encara no he entès ben bé què vol dir això de inclusives. Diuen que aquestes no fereixen sensibilitats, jo em pensava que els llums eren llums i ja està. Es veu que no hi entenc ni un borrall de llums de Nadal. Perquè jo les veig totes iguals), Fires de Santa Llúcia que es transformen en «Mercats de Nadal» (perquè es veu que si et canvies el nom et fa més modern. Deus vendre el doble i tenir més èxit perquè sinó no s’explica).

Jo faria un pessebre ben gran a la plaça, i hi posaria un caganer de cadascun dels personatges sinistres que ens ha tocat patir aquest any. Ui no! Rectifico! Val més que no el fem. No hi ha plaça prou gran on s’hi puguin encabir tants caganers.

Comparteix aquest article
Deixar un comentari

Segueix-nos

En paper i/o en digital
Escull el format que més t'agradi