Diu la presidenta de la Comunitat de Madrid, la inefable Isabel Díaz Ayuso, que la petició del lehendakari basc, Imanol Padrales, que el Guernica de Picasso es traslladi al País Basc és una ximpleria perquè la cultura és universal. Ella n’ha dit textualment catetada, que és més rotund que no pas la traducció en català. Una persona cateta vindria a ser un analfabet, un babau o un curt de gambals. També una persona de poble. Ximpleria queda tou. Ayuso ha dit, textualment, que les pretensions nacionalistes -ella és la més nacionalista de tots, però els espanyols es creuen que no ho són- són cegues, absurdes i catetas.
Bé, la qüestió és que el lehendakari Padrales ha suggerit que el Guernica es podria traslladar del Museu Reina Sofía de Madrid, on s’exposa actualment, al Guggenheim de Bilbao durant nou mesos coincidint amb el 90è aniversari del bombardeig de la ciutat basca de Gernika. No us costarà massa encertar què han dit els especialistes del Reina Sofía. Doncs que un trasllat d’aquest tipus és rotundament desaconsellable perquè el seu format, la naturalesa dels seus elements i l’estat de conservació, juntament amb els danys que ha patit al llarg del temps, el fan especialment sensible a tota mena de vibracions.
Entesos. Ells hi entenen, jo no. Però aquests arguments em sonen d’alguna cosa. Ah, sí! De les pintures murals de Sixena. Aquelles que el Tribunal Suprem, gent que sí que entén d’aquestes coses, ha ordenat que literalment s’arranquin del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el MNAC, i es traslladin al monestir de Santa Maria de Sijena de Huesca (ho dic així, en castellà, perquè no s’enfadin).
En aquest cas no hi ha catetos entremig, pel que sembla. Deu ser que a Aragó governa el PP. Com en el cas del Reina Sofía, els especialistes del MNAC han alertat que el conjunt artístic de l’època del romànic, que són de l’any 1200, i considerat una obra mestra de l’època medieval, és massa sensible per aguantar un trasllat d’aquest tipus. Però és clar, això els importa un rave al jutjat número 2 d’Osca, el primer que va ordenar el trasllat; a l’Audiència d’Osca, que va confirmar la sentència; i finalment el Suprem, que va rebutjar tots els recursos interposats que demanaven la paralització del trasllat i va reconfirmar la sentència primera. Una sentència que ve a dir que les pintures murals, al MNAC des del 1940 després que el monestir, que aleshores estava deixat de la mà de Déu, patís un incendi que les van fer malbé en part, no són propietat del MNAC sinó que les tenia en dipòsit. En aquest cas la cultura no és universal, és local.
