Un nou món?

Miquel Puig Soler 30 de març de 2023

273 Views

Des l’any 93 en què vaig escriure el meu primer article per a Montpeità inesperats canvis tecnològics i socials s’han succeït en el nostre entorn potser més de pressa del que ens hauríem pogut imaginar. És obvi que aquesta situació tan radical ha propiciat noves formes de viure i d’entendre una realitat que poc tenen a veure amb les de fa dècades. Analitzant el panorama actual, no sé si serem capaços d’assolir i gestionar aquestes transformacions, cada dia més complicades de solucionar.

Tots sabem que les modificacions que s’estan produint arreu del món i en les nostres vides són imparables; vivim en una mena d’impàs que ens portarà, possiblement, a viure d’una altra manera. Veurem canvis que afectaran molts aspectes del la societat: les relacions entre les persones, l’alimentació, la immigració, els sentiments, la família, les guerres. Al llarg de la història hi ha hagut altres sacsejades que han marcat importants alteracions en la manera de viure comportant, evidentment, canvis en els valors que regien els hàbits dels nostres avantpassats. Amb tot el que està passant es preveu una gran marea de malagradoses notícies i de fets potser molt greus. Tan debò els encarregats de posar ordre i encarrilar el procés cara un mon millor per a tothom sàpiguen encertar el camí que han de seguir.

Sobretot que siguin capaços de fer la màxima atenció per intentar controlar que aquesta inestabilitat que s’està palpant que afecti als nostres nens i joves. Ells encara estan en fase de consolidar la seva identitat i, molts, estan tastant unes fórmules que no sé si són les més adients per encarar un futur que els sigui propici. S’haurien de buscar altres models de convivència per ajudar-los a trobar els recursos necessaris per crear uns sòlids pilars per a ells. Com ho van fer les generacions que ens precediren: ells van donar la seva vida, posant-hi el màxim d’esforç i el seu talent per ajudar-nos. Tots aquests importants valors que ens ha aportat la cultura, el sacrifici i la saviesa d’aquelles persones al llarg de la vida, no volem que desapareguin perduts en algunes xarxes barroeres com si fos un grapat de sorra que se’ns escola de les mans .

La cuina amb l’escabetx.

La llarga guarda alimentària que aquesta tècnica permet, la facilitat de la seva composició i la rapidesa a fer-la, anys arrere, va propiciar-ne l’ús tant per a la cuina popular com per a menges més nobles, com la llagosta, el faisà, la perdiu, el colomí… L’aparició del frigorífic va minvar l’èxit d’aquesta manera de cuinar i actualment la majoria de receptes queden només per a nostàlgics del record d’aquells guisats acíduls i per a amants dels confitats antics.

M’agraden alguns tipus de guisats que tenen una certa acidesa i que animen el paladar amb el toc graciós d’un puntet d’escabetx. Tampoc cal que siguin massa avinagrats; s’ha de saber combinar en bona mesura l’acidesa i el sabor. Suposo que aquesta afició ja em deu venir del menjar casolà que feien la iaia o la mare; gairebé un cop a la setmana, quan entraves a la cuina damunt l’empit de la finestra que donava a l’eixida hi solia haver una cassola de fang amb unes humils sardines que omplien d’una agradable aroma tota la casa. Fregides i adobades amb una cabeça d’alls, llorer, pebre granat, farigola, un pols de pebre vermell i un subtil ruixat de vinagre d’aquell d’abans, constituïen una bona menja per acompanyar la verdura del sopar. Usaven idèntica formula per la costella de porc, els musclos o qualsevol producte que els interessés guardar, fos carn o peix. És sorprenent com l’actiu vigor conservant del vinagre que permet l’allargo dels aliments, en moltes ocasions, tenen la virtut de millorar en el sabor d’alguns cuinats.

Fa molts anys que totes les fórmules útils per conservar els queviures, la majoria de dones n’eren sabedores; el sentit comú els suggeria que la tupina, les saladures o els escabetxos eren la única forma de conservar els escassos aliments de que desponien. Enginy i tradició. D’enginy mai no els en va faltar i de tradició els en sobrava. Ho havien après de llurs mares.