0 Shares 682 Views 2 Comments

Torna el «sereno»

16 febrer, 2019
682 Views 2

La humanitat ha enviat naus sense tripulants a Mart per estudiar el planeta, a la part fosca de la Lluna, les noves tecnologies de la informació i la comunicació són presents a tot arreu. També a les nostres butxaques en forma de telèfon mòbils, que ja són més ordinadors que no pas telèfons, i han descobert planetes on potencialment hi pot haver aigua i, per tant, algun tipus de vida, més enllà del sistema solar. I això vol a dir a bilions de quilòmetres d’aquí. Estem envoltats d’algoritmes, que tenen les seves arrels en les fórmules matemàtiques, que fan funcionar el món sense que ens adonem… Només són quatre exemples de coses que estant passant al segle XXI. Hi podeu afegir infinitat de casos més que se us acudeixin en tots els àmbits: sanitat, educació, internet, comerç…

Tan que ha avançat tot i hi ha ajuntaments que han anunciat que recuperaren la figura del «sereno». Que antiquat, no?. Doncs no. Com a mínim les poblacions de Santa Coloma de Gramenet i de Premià de Dalt han expressat la seva voluntat de tenir serenos a la nit per vetllar per la seguretat, fer una primera atenció als veïns en cas que necessitin ajuda i identificar, per exemple, si hi ha problemes amb la mobiliari urbà o l’enllumenat. No perseguira els lladregots, sinó que donaran l’alarma perquè sigui els Mossos o la Policia Local qui s’encarregui d’ells.

En llegir la notícia em va venir al cap la imatge del sereno de Sant Fruitós. D’això ja fa un munt d’anys i tinc records borrosos. Tampoc no sé si era pròpiament el «sereno», però en dèiem així. Recordo un home gras i gros de qui no recordo el nom (el tinc a la punta de la llengua però no m’acaba de sortir i desisteixo de l’intent de recordar-lo) a qui tothom coneixia i que també de tant en tant es plantava al carrer, feia sonar una mena de trompeta, i donava avisos cridant a cor què vols. O potser ho he somiat?. Als qui tinguin prou edat com per recordar-ho. Us sona ? Als qui no en tinguin i la paraula «sereno» els hi soni a xinès: qui ho havia de dir. En l’era digital, quan demà ja res serà com ahir perquè els canvis van a 200 per hora, el passat torna a ser el futur. El que vol dir que no ens deslliurem mai del passat. Ni és recomanable fer-ho perquè ens ajuda a entendre el present i a no repetir errors en el futur. Tot i que en això últim no hi tinc massa fe.
Jordi Morros

2 Comentaris

  1. Jo recordo l’Enric Ritona fent de sereno (ja vaig publicar una referència d’ell en la sèrie “Gent de Sant Fruitós al llindar de l’oblit”) . L’altre que jo recordi crec que era el Gendot. Potser el meu cosí Jaume Grandia pot posar més llum sobre això.

    Reply
  2. Jo recordo l’Enric Ritona fent de sereno (ja vaig publicar una referència d’ell en la sèrie “Gent de Sant Fruitós al llindar de l’oblit”) . L’altre, que jo recordi, crec que era el Gendot. Potser el meu cosí Jaume Grandia pot posar més llum sobre això.

    Reply

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com