Tocar ferro

Redacció 22 de març de 2022

934 Views

Per: CNL Montserrat

Us heu preguntat mai per què en algun moment de la vida en què heu volgut impedir un infortuni no us n’heu sortit?

Doncs potser perquè no fèieu servir l’expressió genuïna en català. Quina frase màgica invoqueu i quin material busqueu al voltant quan necessiteu que se us concedeixi la gràcia desitjada? Toco fusta, potser? I corrents intenteu tocar qualsevol element que contingui aquest material. Ah, i tot seguit us toqueu el cap, oi?

Doncs en català genuí, tal com fan els italians, hauríem de dir tocar ferro, malgrat que el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans admet l’expressió que es fa servir en castellà per expressar el mateix concepte, tocar fusta.

Aquesta expressió, d’origen medieval, significa «prevenir-se contra la mala sort, contra la desgràcia, contra l’infortuni». Però d’on prové? Tal com diu Eugeni S. Reig, en l’edat mitjana, per matar algú, es «contractaven» persones que tenien algun defecte físic: coixos, geperuts, bornis, etc. Així, quan apareixia algú amb una aparença amenaçadora, s’avisava els veïns cridant «toca ferro», que volia dir que agafessin una arma adequada per a l’ocasió -una espasa, un punyal, aleshores eren de ferro-, i que estiguessin a l’aguait per defensar-se d’una possible agressió.

Aquesta expressió, tot i que cada vegada es fa servir menys perquè fem la traducció literal de l’expressió en castellà tocar madera, encara es fa servir actualment. En el Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover-Moll, no hi apareix tocar fusta, però en canvi l’expressió tocar ferro sí que hi és.

Hem de dir, però, que en moltes llengües del món, com ara el francès, el rus, el portuguès, el turc, etc., es toca fusta per prevenir-se contra la malastrugança. En algunes cultures es creuen els dits. El costum de tocar fusta es remunta, possiblement, a les creences religioses dels celtes, que tocaven el tronc dels arbres perquè els protegís, perquè eren sagrats. El cristianisme va copiar aquesta creença i va substituir l’arbre per la creu de Crist, que era de fusta.

La nostra expressió tocar ferro és d’origen medieval, però des d’aleshores ençà és l’única que hem fet servir, i ja fa uns quants centenars d’anys que els catalans toquem ferro.

Així, doncs, voleu evitar un malefici i tenir sort per no patir-ne cap? Doncs toqueu ferro, i no fusta, i observeu si a partir de llavors els déus i les deesses de l’Olimp us fan més cas.