La gent gran
Les persones no ens fem grans de cop i volta, fer-se gran és un procés vital. Ara bé, la jubilació és un canvi radical, és un moment de crisi i vulnerabilitat que implica tancar un model de vida i construir noves rutines per tal de poder viure aquesta nova etapa amb plenitud.
1a Etapa 2a Etapa 3a Etapa
53,57% 30,71% 15,71%
825 persones 473 persones 242 persones
Som grans perquè no hem mort joves. On és el problema?
“Segons l’OMS a escala mundial, una de cada dues persones discrimina la gent gran per la seva edat, i a Europa, una de cada tres persones reconeix haver sofert edatisme”.
El problema el tenen els apòstols de l’edatisme, ells també es faran grans, vells i senils.
El nostre municipi té 9.137 habitants IDESCAT 2023. El 17,13% de la població (1.566 persones) ocupen les franges entre 15 a 29 anys. Les persones de 65 anys en endavant són el 16,85% (1.540 persones).
Aquestes dades ens plantegen una pregunta. Per què l’equip de govern té una regidoria de joventut, però no contempla una regidoria de la gent gran quan els grups de població són iguals?
Evidentment, que existeix l’àrea de gent gran, però amb el nom de regidoria d’atenció a les persones, però!, una criatura de bolquers és una persona. Doncs, per què no anomenem les coses pel seu nom? Per a què fem servir els eufemismes?
La vellesa no és una etapa homogènia, es considera que hi ha tres etapes
1a Etapa Les persones grans de més de 65 anys que no són joves, però no se senten velles, és un moment vital en què el desenvolupament personal encara és possible.
2a Etapa S’entra en el procés d’adaptació constant a progressives limitacions. La gran amenaça d’aquesta etapa és la soledat.
3a Etapa Aquesta etapa es caracteritza per la pèrdua d’autonomia i és fonamental combatre l’aïllament.
Repartiment de les 1.540 persones grans del municipi en les etapes esmentades
Els tòpics i els estereotips han creat la percepció que la gent gran/vellesa són les persones integrants de la 2a i la 3a Etapa.
El col·lectiu de la primera etapa és nombrós i heterogeni i massa sovint passa desapercebut. Els poders públics han de vetllar perquè tota aquesta població tingui igualtat d’oportunitats en l’accés a les activitats, aspecte força complicat en aquest moment.
Des d’aquesta perspectiva cal valorar positivament la contractació d’una educadora social per a atendre les necessitats, expectatives, potencials… d’aquesta població.
Per tan l’espai municipal l’Esplai de la Gent Gran s’hauria de convertir en un punt de sinergies d’aquest col·lectiu tan nombrós i heterogeni.
Si l’associació de la gent gran es pren aquest canvi com una fiscalització de les activitats que organitza, s’equivoca. L’associació de la gent gran utilitza un espai públic destinat a tota la població major de 65 anys.
El que ha fet l’Ajuntament, no és res de l’altre món. Són molts els municipis que disposen d’un tècnic/a, per a la gent gran i Sant Fruitós anava tard.
Fa un mes que des de la iniciativa municipal, es van organitzar tres activitats: pintura, labors i informàtica. Cal destacar que ja no hi ha places.
El rol de la gent gran de la primera etapa va molt més enllà. Pili Monreal Bosch doctora en psicologia i professora de la UdG, ens convida a tombar tòpics.
https://wwwelpuntavui./societat/article/5-societat/2379726-cal-aprofitar-l-experiencia-i-el-talent-dels-jubilats.html