T’imagines?

Redacció 2 de juny de 2017

795 Views

T’imagines? Estàs passejant, tranquil·lament pel carrer i, ui! Quin mal al pit! Correm! Un atac de cor! Arriba l’ambulància. I una cara afable i tranquil·litzadora et diu: «Senyor, el cor no li funciona. S’ha de canviar. Aquest ja no li serveix. Però no pateixi, que de seguida ho sol·lucionem. Deixi’m que li agafi un cabell i que n’hi fabriqui un de nou en un momentet.» Agafa un petit aparell, passen uns segons… i: «Ja està, aquí el tenim. Ara li posem. Bé, nosaltres no, aquests nanorobots que li introduirem per la vena ho faran per nosaltres.»

Ja sé què penses: Apa! Això és ciència-ficció! I de la dolenta! Rectifico… De la molt dolenta! Si fós una pel·lícula no vendrien ni una entrada! Això no s’ho creu ningú! Oi?
Però com t’imagines el món d’aquí a uns quants anys? Potser no tants…Tot el que podem arribar a pensar potser no s’assemblarà gens ni mica a la realitat. El futur té això. És inimaginable. I per això de vegades ens espanta i de vegades ens dóna esperança.
Però ara el futur ja és aquí. L’Institute for Bioengineering of Catalonia (IBEC) ha obert una porta que ens permet entrar en un món de total ciència ficció. I és que han aconseguit imprimir en 3D una sèrie de cèl·lules del cor.

Sí, sí. No faig broma, ni m’he pres cap al·lucinògen. Agafen una cèl·lula d’un cabell, la converteixen en una cèl·lula embrionària i després la reconverteixen en una del cor. Llavors, amb una simplicitat que espanta, es posen a imprimir aquestes cèl·lules amb una impressora 3D i formen un teixit cardíac. I batega! Esteu estupefactes, oi? Doncs jo també.

La fabricació de teixits nous i propis, amb la facilitat que ho fa una impressora, fa que s’obri tot un món nou. «Què necessita, senyor? Un cor de recanvi? Aquí el té! O prefereix un fetge nou? O potser una pròtesis de genoll? Que això de les pròtesis de titani ara ja no es porta…» Les possibilitats són infinites. Recanvis a la carta sense rebuig. T’imagines?

I ara, a més, imagina’t que no t’han d’operar. Que un exèrcit de nanorobots fan la feina quirúrgica i així desapareixen les seqüeles d’una cirurgia. D’acord, això encara és ciència-ficció. Però tampoc estem tant lluny. Fa 10 anys que ja existeixen els nanorobots, i en el mateix IBEC es treballa per fer que aquests petitons (que són 1000 vegades més petits que un cabell) i ja funcionen al laboratori, superin alguns reptes per fer el salt i implantar-se en condicions hospitalàries. Els falta sol·lucionar algunes cosetes, com per exemple el del combustible que han de portar. Però el guiatge, l’autopropulsió i els materials amb què han d’estar fabricats està solventat. Sí que la cirurgia nanorobòtica encara queda lluny, de moment es tracta de que els nanorobots facin tasques més simples, com l’alliberació de fàrmacs o l’eliminació de tumors. Però la tecnologia avança tant depressa… Tot sembla possible. I això si que és un futur millor. T’imagines?

Marina Puigdellívol