Racó de poesia: El sol d’havent-dinat

EL SOL D’HAVENT-DINAT

Aquesta cambra, que bé que la conec!

Ara la lloguen junt amb la del costat

Per a oficines comercials. Tota la casa

Seran oficines de corredors, comerciants i societats.

Ah, aquesta cambra, que familiar que és!

Prop de la porta, aquí, hi havia un canapè,

I al davant un tapís turc;

Al costat, un prestatge amb dos vasos groguencs.

A la dreta, no, de cara, un armari amb mirall.

Al mig la taula on escrivia

I les tres cadires grans de palla.

Tocant a la finestra hi havia el llit

On ens vàrem estimar tantes vegades.

Potser encara es trobaran en algun lloc, pobres objectes.

Tocant a la finestra hi havia el llit.

El sol d’havent-dinat hi tocava fins a la meitat.

Havent-dinat, a les quatre, vàrem separar-nos

Per una setmana només… Ai de mi,

Aquella setmana seria per sempre.

Konstandinos  P.  Kavafis    (traducció Alexis Solà)

El poema no té cap dificultat. L’autor lamenta el  trencament d’una relació amorosa recordant tot allò que els unia en el passat: la casa, la cambra i els objectes que formaven part d’un món que ja no tornarà (vasos groguencs, canapè, cadires de palla, tapís turc…). Ara tot s’ha perdut; unes oficines d’una societat comercial seran el nous propietaris.

Havent-dinat , a les quatre… La separació es produeix a primera hora de la tarda, quan també el dia comença el seu declivi. La lamentació final… “ai de mi” i l’expressió “per sempre” posen la darrera nota al text.

El poema recorda, en part, aquelles botigues de tota la vida que per diferents raons han de tancar i, en el seu lloc, s’obren nous negocis sense el caliu humà anterior.

Konstandinos Kavafis (1863 – 1933) és una de veus poètiques més importants de la lírica grega i europea del Segle XX.  Ell és l’autor del Viatge a Ítaca, on tan important és arribar-hi com aprendre el màxim al llarg del camí

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin