t’estimo
amb la llosa a l’esquena passejant amunt i avall la pena de no haver-ho fet abans
t’estimo i ha estat llarga la condemna que he comptat dos cops amb els cinc dits d’ambdues mans
t’estimo i de gelos mai he mort i dic quina mala sort i quin pilot d’alegria
t’estimo passejant amunt i avall fumant-me un cigarret com si fos a psiquiatria
