(Segona part)
EL CRISTALL DE SANT VALENTÍ
2ª, Any 1859.-El juliol de 1859 la Reina entrava en el cinquè mes de l’embaràs. L’Abat Garrich a més de fer les pregàries manades, felicità per carta la Reina i li oferí de trametre novament a Madrid el Cristall prodigiós. Li fou acceptada l’oferta perquè elegís un sacerdot de la seva confiança per portar-lo a Madrid; naturalment a aquest se li abonarien totes les despeses del viatge i estada a la Cort. La carta del Majordom de palau duque de Bailén porta la data del 8 d’agost de 1859. La Reina entrà en el novè mes el 10 de novembre, i el 26 de desembre veia la llum del món una infanta. La batejà el Confessor Reial, l’Arquebisbe Antoni M. Claret imposant-li el nom de María de la Concepción.
La intercessió de Sant Valentí i resta de sants i relíquies li donaren força per arribar a la terra, però no durà molt temps perquè va morir el 21 d’octubre de 1861 i el Pare Claret hagué de preparar l’enterrament a les tombes reials del Monestir de l’Escorial del qual n’era el Protector.
3ª, Any 1860.-Aquesta vegada el Cristall de Sant Valentí hagué de fer el viatge a Madrid per satisfer el desig, i pensem que també la devoció de la Infanta Luisa Fernanda, germana menor d’Isabel II i duquesa de Montpensier. I ara és l’Abat Garrich qui porta personalment la relíquia. En carta de 27 de juny se li comunica que l’endemà 28 serà rebut a les 3,30 hores de la tarda en la “Real habitación” per fer entrega de la relíquia que ha portat per al part de la duquesa.
4ª, Any 1861.- El maig de 1861 el Majordom reial comunicava que havia rebut l’oferta que a 30 de gener prop-passat havia fet el Pvre. Joan Sarró en connivència amb l’Abat Garrich per portar a Madrid la relíquia. Se’l nomena oficialment Comissionat, la Real tresoreria pagarà les despeses del viatge “com s’ha fet en altres ocasions”; cal que sigui a Madrid a l’immediat juny per presentar-la a la Real Cámara on per desig de S.M. estarà fins que tingui efecte el desitjat feliç part.
En aquesta ocasió, el 4 de juny venia al món la Infanta María del Pilar, Berenguela, Isabel. El Bisbe de Vic en el butlletí oficial disposava que a totes les esglésies es cantés el Tedèum d’acció de gràcies corresponent així a la petició feta per la Reina.
5ª, Any 1862.- Arribem el febrer de 1862. L’Abat Garrich ha tramès l’acostumada carta de felicitació per l’anunciat nou embaràs reial acompanyada de l’oferta de la presència del Cristall. És acceptada i s’encarrega al propi Abat la designació de la persona de confiança que el portarà al Palau Reial de forma que hi sigui a meitat del maig. El comissionat fou el prevere Rafael Serres. Se’l cità per les 4 hores del 23 de maig per tal que es presentés a l’audiència reial que havia sol.licitat per entregar a mà el Cristall.
Foto Ajuntament de Manresa
El 23 de juny naixia la Infanta Paz. El 20 de juliol Rafael Serres era citat a Palau per rebre el Cristall. Cal Suposar que el retornaria fidelment a la possessió del P. Abat.
Sisena vegada?.- Però hi hagué encara un nou natalici reial en 1864: el de la Infanta María Eulalia, Francisca de Asís, Margarita. Encara seguia predicant-se el costum d’anunciar el mes cinquè i el mes novè de l’embaràs, demanant rogatives… Però l’Abat Garrich havia abandonat aquest món i el Cristall havia passat a altres mans. Ara bé: el desembre de 1863 o el gener de 1864 tot apunta que el Cristall tornà a Madrid perquè al periòdic de Vic “El Eco de la Montaña” (6 de gener de 1864) es feia ressò d’haver rebut la notícia de la mort del Reverend Blas Preciado, oriund de la diòcesi de Sigüenza, vingut a Vic com fàmul del Bisbe Corcuera, llavors majordom del Bisbe Castanyer, mort repentinament atacat de pulmonia fulminant l’anterior 3 de gener: “familiar del Ilmo. Sr. Ob. de esta diócesis que había sido encargado de presentar a S.M. la Reina la reliquia conocida por el Cristal de San Valentín”.
Nova localització
L’any 1863, mentre el cos de Sant Valentí dintre de la seva urna de plata passa a ser venerat a la parròquia de Navarcles que el tenia per patró. I la relíquia del Cristall passa a poder del Bisbe de Vic. Segons la narració d’una excursió del Centre Excursionista de la Comarca del Bages a començament del segle XX posseïa i conservava el Cristall el propietari d’una fàbrica important de teixits situada al Pont de Cabrianes. Així ho afirma també Mn. Fortià Solà a la història sobre el Monestir: el Cristall es conservà “al Palau episcopal de Vic fins que durant el pontificat de Torras i Bages és cedit al propietari del Pont de Cabrianes, en Joaquim de Bertran, acompanyat d’una carta, en la qual el virtuós Prelat confia de la providència del senyor Bertran que no ha de fer de la històrica joia un ús indiscret” (El Monestir de Bages, pàgina 308).
Sabem que el sr. Bertran tenia devoció a Sant Valentí i al Cristall que la tradició relacionava amb el lloc que les seves propietats ocupaven a la vora del Llobregat, tocant el Pont de Cabrianes amb les runes del vell molí; i sobre això presentava mèrits molt vàlids davant la Cúria de Vic: el Dr. Corbella després d’acompanyar el Bisbe Torras en les visites pastorals escriu unes Notes (inèdites) per a una Guia del Bisbat de Vic, publicades en 1931, any en què el Cenobi va ser declarat Monument Nacional.
Quan parla de la parròquia d’Olzinelles (Sant Jaume) adverteix que abans es deia la Roxela, “i ara en la nova ordenació parroquial ha estat traslladada del “Mas” al bescantat (sic) i cèlebre Pont de Cabrianes. Bona casa i bona església, costejat tot pel pietós D. Josep de Bertran. El LLobregat en un lloc molt pintoresc i dóna força a una fàbrica del sr. Bertran”.
Vingué la revolució i persecució religiosa de 1936. Una riuada de sang i llot, destructora de tantes coses religioses i artístiques. Però no tot es perdé: a Navarcles quedà l’urna buida, sense les relíquies del Sant; encara es pot visitar al temple parroquial contenint alguna petita relíquia. I del Cristall posat en mans d’una família no se’n sent a parlar més.
Fins aquí, la història del Cristall, recollida d’uns treballs dels historiadors, el pare claretià Joan Sidera Plana (Cellera de Ter 1918-Barcelona 2018), i dels sallentins Llorenç Villuendas Calvès (1930-1996) i Ferran Sànchez Agustí (1956-2020).
Ara, coneguda la notícia de l’acord de cessió entre propietat privada i Ajuntament de Manresa, vàrem posar-nos en comunicació amb el propietari del Cristall de Sant Valentí, Cristòfol Talaveron Planas, que molt amablement ens va atendre, i ens confirmava l’acord amb l’ajuntament manresà. Li vàrem explicar que feia molt temps que algunes persones esperaven aquesta nova i que ara podríem finalment veure aquesta peça històrica en un museu. El Sr. Talaveron ens va dir que el seu desig era que fos conservada i exposada en el Museu del Barroc: “Malgrat els anys que té el Cristall està en bon estat, potser s’haurà de reparar alguna cosa del reliquiari, però això ja ho decidiran els tècnics del museu”.
