Autora: Mercè Devesa - Comentaris: Francesc Canellas - Et porto un préssec, té la pell daurada; la carn feta mel. Present molt fi. No hi donis massa…

Amic meu: no volen que somiïs, que facis, que diguis o que pensis, perquè tot es pot convertir, en el teu enemic, o en barrots de presó.…

Ruido ... De repente oigo mucho ruido ... Me asomo a todas las ventanas de mi casa ... Nada, oscuridad, vacío ... Ruido ... Cierro los ojos…

Silencio ... De repente oigo pajaritos ... No distingo cuáles son ... porque no los había escuchado nunca ... Silencio ... Abro los ojos ... Silencio ...…

Per: Teres Riquelme Plou i fa sol, les bruixes s’escabellen i no porten dol. Plou. Cau l’aigua esbiaixadament i fa bombolles en el torrent. Plou –i diu…

Soroll de sabates petites tic, tac, tic, tac S’engronxa el bressol mentre un infant somriu i s’adorm. Rialles amb mirades dolces que sonen a música i ens…

Si has marxat tan lluny que la llum no veig brillar. Si no volen les gavines i no sento ocells cantar. Si tinc l’ànima trista, i la…

Jo seré l’aire que eixugui la llàgrima que per la cara et baixi. El sol que et doni calor. L’aigua que et purifiqui. La música que et…

S’apropa la Primavera, fa vent, però les plantes reviscolen, i el fred va quedant més lluny. Floreixen margarides, pensaments, boixacs, japòniques… També els lliris blaus de marges…

Estimo les meves mans perquè em permeten acariciar-te. Els meus llavis, que em permeten besar-te. Els ulls, perquè ells em permeten mirar-te. Però sobretot, el meu cor,…