0 Shares 645 Views

Quina Justícia més estranya !

17 novembre, 2018
645 Views

Mentre parava una estona per rumiar, aquest passat dimarts, què podria escriure a la columna d’aquesta setmana, a les redaccions dels mitjans de comunicació arribava la primera notícia destacada del dia: el Tribunal Europeu de Drets Humans sentencia que l’Audiència Nacional va vulnerar els drets fonamentals de l’exportaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, en el cas anomenat Bateragune. Vaja, que no va tenir un judici just. Touché. Otegi, però, ja es va passar 6,5 anys a la presó i, de moment, continua inhabilitat per poder exercir qualsevol càrrec públic.

El mateix dimarts al vespre, una última hora tornava a saltar a les redaccions: el Tribunal Suprem decideix que hauran de continuar sent els clients els qui paguin els impostos derivats de les hipoteques, contràriament al que dictava una sentència del mateix Suprem del 19 d’octubre passat, que ho feia pagar als bancs. Guanya, doncs, la banca. Perden els de sempre. Algú es pensava que aniria diferent?.

Qui hi ha perdut més, però, així en general, és la credibilitat de la Justícia espanyola. No és que trontolli perquè de moment tot i tots continuen igual, però sí que el tribunal europeu li ha clavat un bon clatellot, i també s’ha posat en evidència que hi ha hagut ingerències (bàsicament deuen haver estat un munt de trucades i d’intercanvi de missatges entre els sempre poderosos banquers i alguns membres de l’alta judicatura) que posen de manifest que el capital guanya. I tot això en un mateix dia. En un mal dia per a ells. Però allò que dèiem. No passarà res.

Parèntesi. Posem per cas: si un diputat o regidor està obligat, ja sigui per ètica o per llei, a fer públic el seu patrimoni, perquè no ho hauria de fer un membre de l’alta judicatura espanyola? Demano. Per evitar suspicàcies.

Però tot això ja ho sospitàvem, no?. La causa judicial contra el procés ja ens havia fet ensumar que alguna cosa no acabava de rutllar bé, que hi ha estaments de l’estat espanyol que hi són perquè res no es mogui. Un poder fàctic que ningú no vota i que en canvi decideix qui pot ser diputat o no (com ha dictat Llarena en el cas dels presos polítics i els exiliats), que no fa judicis justos, o que revisa sentències a gust del consumidor, en aquest la banca.

Segon parèntesi. Que ningú no es faci il·lusions ni busqui paral·lelismes de la situació catalana amb la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Res no canviarà.
Per cert, un tribunal belga obliga al rei emèrit d’aquest país a sotmetre’s a una prova de paternitat. Us imagineu aquí una situació semblant? No, oi? Doncs ja està.

Jordi Morros

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com