Que la progressiva disminució de l’ús del català a casa nostra és un tema que ens preocupa, no és nou i se’n parla per activa i per passiva dins de les publicacions i mitjans de comunicació de llengua catalana. La setmana passada mateix, en aquesta mateixa secció, en Joan Baraldés ens esperonava a tots a parlar i que ens parlin sempre en català, i per als que necessitin aprendre’l, també en la mateixa edició, l’anunci de la Generalitat posava recursos a la seva disposició.
Però malgrat els esforços, la realitat és dura i amarga.
Fa just un mes, a la nostra portada i la pàgina 3 del Montpeità 1702, es denunciava la retolació en castellà dels indicadors del camí de la Séquia de Manresa. Sembla ser, que s’hi ha trobat solució, però és la satisfactòria?, us recomano que llegiu l’article d’en Pep Garcia del diari Regió7 del diumenge 29 de setembre on entre altres ens diu: “I com que ens l’havien posat només en castellà, que ara ens facin el favor de posar-la ‘també’ en català, ens emplena d’orgull i satisfacció”.
Això corrobora la meva suposició sobre el fet que la presència d’una mà negra (en contra de l’opinió de molta gent) hi era des del primer moment.
Fa pocs dies passejant per Manresa, vaig adonar-me de gran quantitat de negocis i comerços amb retolació no catalana, i el que era només una sensació es va fer palès quan per TV3 va sortir la notícia que uns manresans voluntaris per la llengua n’havien fet un estudi amb resultats força desmoralitzadors, i si hi sumem la recent celebració de la “Manresa Shopping Fest” estem ben arreglats, i ni el Sant Ignasi de la tira còmica del Galdric de diumenge dia 6, malgrat intentar-ho amb la seva particular “festa del comprar” ho pot arreglar.
Arreu del País molts establiments de la restauració encara segueixen amb les cartes o menús només en castellà i a ningú no li provoca cap mal d’estómac ni se li posa malament el dinar.
També a Sant Fruitós, podem comprovar com, impunement, s’obren nous establiments la retolació dels quals no és en català, i fins i tot trobem anuncis o rètols provinents de l’administració amb anglicismes, castellanismes o directament en anglès o castellà.
I la cultura? Allà on sembla que la nostra llengua hauria d’estar més ben preservada, com és que el cicle Gaudí, aquell que es defineix com: “Cinema català tot l’any”, la pel·lícula que ha programat per aquest mes d’octubre sigui “Pájaros” i sigui emesa en versió original en llengua castellana?
No anem bé…, no anem gens bé!!!!!
