Passi per caixa

Redacció 26 de juliol de 2021

654 Views

Per: Jordi Morros Imatge: istock

L’altre dia vaig anar a comprar a un supermercat a Manresa al qual no tinc costum d’anar-hi perquè ni em queda a prop de casa ni hi ha aparcament a la vora per carregar la compra. Senzillament passava per la zona, em feien falta quatre coses i hi vaig entrar. No diré noms, però és d’una cadena que també en té un a Sant Fruitós des de fa relativament poc temps. Fins aquí tot normal. Em va agradar. Net -cosa que tot i que sembli lògic que ha de ser així no passa a tots els establiments d’aquest tipus, no us sembla?-, tot ben endreçat i amb una gran oferta de productes. També de propis un pèl més econòmics que el de marques reconegudes.

La meva sorpresa va ser que a l’hora de passar per caixa la treballadora que hi havia en aquells moments em va adreçar a fer-me jo mateix els comptes. És a dir, a anar passant jo mateix el codi de barres de cada producte per una mena de màquina que al mateix temps m’anava donant les instruccions per la pantalla de tot el que havia de fer. No m’hi havia trobat mai. Un cop fet vaig pagar amb la targeta i avall. Li vaig comentar a la treballadora si ja no cobraven als clients amb el mètode tradicional, és a dir, amb personal de l’empresa en qüestió, i em va dir que sí, que ho havia de demanar i que m’atendrien. «És que no sé si m’acaba d’agradar això», li vaig comentar. I va respondre que si patia pels llocs de treball. I sí, hi pateixo.

Tard o d’hora aquestes màquines substituiran els treballadors dels supermercats igual que està passant i passa a les benzineres. No és que ja no hi hagi ningú per posar la benzina com abans, sinó que fins i tot estan substituint qui et cobra a l’interior de l’establiment per una mena de caixers automàtics. L’altre dia, a un municipi del Lluçanès, vaig quedar parat. Em disposava a anar a pagar abans de carregar el dipòsit quan em va aparèixer un treballador i em va omplir ell mateix el dipòsit. Feia anys que això no em passava.

És el futur, i suposo que és inevitable. I ara que he acabat d’escriure aquestes quatre ratlles me n’adono que potser em faig gran. Que de tot això que us explico ja se’n queixaven els avis. Que les màquines traurien feines. Senzillament tot és diferent i tot canvia. I el que canviarà !