Mohammed bin Salman bin Abdulaziz Al Saud és el nom del príncep hereu de l’Aràbia Saudita, cap de la Cort Reial de la Casa de Saüd. La primera vegada que el vaig veure en una entrevista per la televisió la seva mirada glacial, m’atreviria a dir fins i tot, cruel, em va eriçar els pèls del clatell. Vaig pensar que era un tipus molt perillós. Em va fer por i amb raó. La CIA sempre ha dit que la seva mà era darrera de l’assassinat i esquarterament del periodista saudita Jamal Khashoggi a l’ambaixada saudita d’Istambul. El senyor Khashoggi, col·laborador del diari The Washington Post, perseguit al seu país i resident legal als Estats Units, era un opositor i crític del règim, defensor acèrrim dels drets de les dones en un país on no tenen cap dret. El van fer anar a l’ambaixada saudita d’Istambul per recollir la documentació que el permetria casar-se amb la seva promesa. No se sap què va passar allà dins, excepte que uns membres de la guàrdia personal del príncep l’esperaven. En va sortir tallat a trossets dins de bosses d’escombraries. Mai s’ha trobat el seu cos.
El govern de Turquia es va fer l’orni i no es va voler posar en terrenys pantanosos. Van deixar que tot plegat es refredés i van tancar el cas.
Doncs bé, aquesta setmana ens hem mirat la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita, 40 milions és el preu de la indecència que han pagat els multimilionaris àrabs per portar els partits a casa seva. I dic de la indecència, perquè sentir com el president de la Federació Espanyola de Futbol, el senyor Rafael Louzán, elogiava el país dient que era un país «amable i afectuós» davant la reialesa saudita, també m’ha eriçat els pèls del clatell.
No sé si el senyor Khashoggi podria considerar que el van tallar a trossets de manera amable i afectuosa. I a les senyores que acompanyaven el Mallorca i els hi van fer tocaments? També van ser amables i afectuosos? El senyor Louzán, que d’això dels tocaments no n’ha dit ni mu (no fos cas que no li paguessin els milionets promesos), s’ha venut l’ànima per engreixar el compte corrent. I el més irònic de tot és que ja m’agradaria veure amb què se’ls gasta! Per viure bé, segur! Cal un bon coixí de calés per pagar-se avions privats o per viatjar en primera classe, per estar-se en habitacions d’hotels de luxe i fer soparets en restaurants de primera. Aquests que li donen ara els hi aniran molt bé per mantenir el ritme de vida que porten a la federació.
Però amb 40 no en deu tenir prou, perquè ara també hi volen portar el futbol femení. De veritat? Després de l’escàndol Rubiales? Volen portar la competició femenina al país on si ets una dona no ets ningú? On si et fan tocaments encara és culpa teva per ser una dona? On a aquell que s’aixeca en la defensa de les dones el tallen a trossets? Sembla que es mofin de nosaltres. Ni un peu no hi hauria de posar ningú! Ni homes, ni dones! Però és clar, tot sigui per la pasta!