Opinions de sobretaula: Sóc persona

Marina Puigdellívol 14 de març de 2023

344 Views

Els meus cromosomes són XX. Per tant, sóc dona. I sí. En el nostre petit món, les dones patim desavantatges pel fet de ser dones. Les he patit en pròpia pell, i moltes. Com totes. Injustícies laborals, salarials, socials. I cal esmenar-les. Rotundament. Dit això. Sóc feminista? No ho crec. Jo em defineixo més aviat com a humanista. Crec en la igualtat de l’ésser humà, la igualtat de totes les persones.

Les discriminacions són a tot arreu, acompanyades sempre del desig de poder o de la por. Habitualment apareixen per satisfer el desig de dominació dels uns sobre els altres, per por a allò diferent i desconegut o simplement s’utilitzen com a pretext per assolir el poder i eliminar rivals. En qualsevol cas, cal eliminar-les. Totes. Per sanar la por, només cal posar-hi coneixement, però eliminar el plaer per la dominació és bastant més complicat. I la nostra societat és tant diversa que d’excuses no en falten. Sigui per raó de riquesa, raça, sexe, llengua o religió. I és que quan un busca un motiu per satisfer les ànsies de poder sempre el troba. D’això se’n diu baixesa moral. I la baixesa moral no només té nom d’home. Recordem-ho.

I ara seré políticament incorrecte. No m’agrada el dia de la dona. I ho dic així, pel broc gros. Taxativament. Igualment com tampoc m’agradaria el dia del negre, del ros o el dia del dels ulls blaus. M’assenyalen dins d’un col·lectiu per una diferència genètica. La gent m’envia missatges felicitant-me per ser dona. «Enhorabona ets una dona! Moltes felicitats!». De veritat? Em feliciten perquè tinc un cromosoma diferent? Això és un motiu de felicitació?

I sí que és important que s’assenyali un dia al calendari per recordar totes les injustícies que es produeixen. Cal posar-hi el focus i intentar esmenar-les. Totes! Igual que hi ha el dia dels drets dels infants, cal que es recordi els drets de les dones. Que en molts racons del món són molt maltractades. Però el dia de la dona, així, tal i com el celebrem, convertint-lo en una festa, omplint-lo d’actes buits i banalitzant el fons de la qüestió no m’agrada. La cursa de la dona, la gimcana de la dona, el concert de la dona. De fet, el meu fill petit està indignat perquè no hi ha el dia de l’home. Diu que se sent discriminat. «-Perquè tenen una festa les dones i els homes no?»- em demana. Quin un!

I és que si hem de fer xerinola, seria més adient celebrar el dia de la humanitat, així, en genèric, sense separar ningú pels seus gens. Perquè jo no me’n sento de diferent, no pas més diferent que els altres. Potser podríem celebrar el dia de la diferència. Perquè en realitat som tots ben diferents. Som humans, som diversos i el què hem d’aprendre és a respectar-nos. Perquè és la diferència que ens fa especials. I el respecte el què ens fa més humans.