Opinions de sobretaula: Síria

Rosa Camprubí 27 de febrer de 2023

254 Views

Tot un matí a l’stand de la mostra d’entitats de la Festa de l’Arròs dona per molt. A banda de formalitzar noves subscripcions o contractar alguna campanya publicitària, es parla amb molta gent i s’hi tracten també molts temes amb més o menys relació amb el Montpeità.

En una d’aquestes converses disteses, un conegut (no m’atreveixo a dir amic) de la comarca, amb una lluïssor inusual als ulls i amb un franc somriure d’orella a orella em va dir entusiasmat que d’aquí pocs dies marxava cap a Síria per fer entrega d’una tramesa de material solidari per als damnificats pel terratrèmol que va sacsejar part de l’Orient Mitjà el passat 6 de febrer.

Em va saltar el cor. Inconscientment i enduts per la voràgine del dia a dia donem per suposat que la Comunitat Internacional així com les Organitzacions no Governamentals estan portant a terme les corresponents accions d’ajuda humanitària que els pertoca d’acord amb les seves línies d’actuació per prestar servei a la zona devastada, però, i la gent del carrer?

Reconec que sovint sembla que visqui a la Lluna i veig menys televisió i llegeixo menys diaris del que m’agradaria, però perdoneu-me si m’equivoco quan dic que a hores d’ara encara no he vist cap crida, anunci o convocatòria que demani la meva col·laboració en aquest sentit.

No tinc excusa, ho sé. La solidaritat ens ha de sortir de dins i no hem d’esperar que ens truquin a la porta per ajudar al pròxim, però si les campanyes es fan públiques i visibles possiblement siguem més les persones que ens hi impliquem o hi cooperem.

Però això, arribant a casa, el primer que vaig fer va ser, de la molta roba i peces d’abric que ja no utilitzo, agafar la que vaig trobar més escaient i fer un paquet per portar-lo al punt de recollida més proper a casa meva.

No ho he tingut gaire lluny, és a Artés, que a més a més és on s’ha centralitzat la recollida de material provinent de diferents punts de Catalunya responent a la convocatòria de l’entitat “Horizon for Sirians” presidida per un artesenc d’origen sirià, però si hagués hagut de fer gaires quilòmetres, potser la meva col·laboració hauria quedat en un intent o poca cosa més.

Des d’aquí la meva admiració i el meu reconeixement a les persones que encapçalen el projecte, a les que el secunden i el fan possible, i a les valentes i intrèpides que portaran el material al destí.

Però una de les reflexions que em faig davant de tota aquesta casuística, és on rau la diferència de criteri a l’hora d’engegar un o altre projecte solidari.