El mite que em vaig creure tota la vida, resulta que és fals. O per dir-ho d’una altra manera: quan vosaltres éreu petits i anàveu a la platja o a la piscina, us deixaven banyar després de menjar? A mi no. La dita popular era que t’havies d’esperar una i fins i tot dues hores abans de tirar-te a l’aigua per evitar que et vingués un tall de digestió i haguessis de córrer cap a l’hospital. Això era especialment avorrit si t’estaves tot el dia a la piscina (o a la platja) perquè el que tenies eren ganes de banyar-te perquè per això hi havies anat.
(Els nens, si us plau, que no continuïn llegint a partir d’aquí). Ho vaig descobrir ara que ja soc adult després d’escoltar per la ràdio una entrevista al cap d’urgències de pediatria de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. M’han estat enganyant tota la vida, vaig pensar. Tampoc no és estrany: ja em van prendre el pèl durant anys i panys amb el tema dels Reis d’Orient, el Tió i els angelets quan et cau la dent. Si et creus que hi ha Reis, Tió i angelets, com no et creuràs als pares quan et diuen que t’has d’esperar per banyar-te? Recordo les decepcions, una darrere de l’altre, quan vaig anar descobrint totes les veritats respecte a aquests personatges màgics. Ja intuïa que alguna cosa no quadrava, però en un primer moment va saber greu no per inesperat, sinó perquè es van confirmar uns temors que no volia que fossin veritat.
Ara que soc pare de dos nens, mantinc la màgia, però pel que fa a banyar-se seguiré els consells del metge. Fins ara, com que no ho veia clar, feia un mix. És a dir, no els feia esperar dues hores, però tampoc els deixava tirar-se a l’aigua immediatament després de menjar. El metge en qüestió va desmuntar un veritable mite, el del tall de digestió. Va venir a dir que no existeix com a evidència clínica i que el veritable perill és el xoc tèrmic. En diuen hidrocució, que vindria a ser entrar de forma brusca amb aigua freda després d’estar exposat molta estona al sol, després d’haver fet exercici físic intens o d’haver menjat. És a dir, no us tireu de cop i que l’aigua no sigui freda.
Avui he decidit escriure sobre un tema que no hauria de ser polèmic tret que continueu pensant que després de menjar cal estar-se una o dues hores abans de tornar a l’aigua. Prou escaldada ens ve l’actualitat per a continuar burxant en la ferida.
