Opinions de sobretaula: Que plogui ara, si pot ser
Si ningú no hi posa remei, i aquest ningú no sé pas qui hauria de ser però m’imagino més aviat una figura divina, s’acosten temps convulsos. No pas per res de l’altre món, sinó perquè arribarà un dia que obrirem l’aixeta i no en sortirà aigua a causa de la sequera. Diuen que per Setmana Santa canviarà el temps -recordeu allò de diuen, diuen, diuen….- i que ja no farà aquest bo dels últims dis. Bo per dir-ne alguna cosa perquè ara el que seria bo de debò serien aquells dies ennuvolats, dies sense veure el sol -cosa que deprimeix força, ho entenc-, amb aigua a tort i a dret a un ritme constant, sense que faci malbé el terra però s’infiltri bé als camps. No sé si ho vaig entendre bé, però vaig llegir no sé on que hauria de ploure 50 dies seguits perquè tot tornés més o menys a la normalitat. Algú té una barca com la de Noè?
Al que anàvem, però. Diuen que per Setmana Santa plourà. Ho hauria de fer més tard deuen pensar els que tenen vacances. Només dues coses. No tinc tant clar que plogui, i a més a més ja no es pot esperar massa més. Això fa mala ganya de veritat. I si hi ha alguna època de l’any que pot ploure és per Setmana Santa, amb tants precs, processons i tradicions per recordar que és Pasqua. Ideal, doncs, per ploure i fer recolliment, que és com es vivia abans. Ara, com tot, s’ha convertit en un espectacle a més a més d’unes vacances, qui en pugui disposar, és clar.
Fa més de 2 anys que no plou prou, ens han recordat les autoritats. I per moltes dessalinitzadores -que gasten molt, moltíssim, i contaminen la costa- que hi hagi, per molts pous que s’obrin i per molta aigua que es regeneri, no n’hi ha, una vegada més, prou. Estem en mans de la natura tot i l’enginy dels humans per intentar esquivar els seus designis. No sempre es pot. O plou o no plou.
De la sequera en vaig parlar l’última vegada aquí mateix, al Montpeità. Ho recordeu? Allò del canvi climàtic. Importem raïm de Perú, mandarines de Sudàfrica i plantem alvocats -que xuclen aigua a base de bé- aquí a la vora. Tot això accelera el canvi climàtic però en canvi aquí estem preocupats per si aquest estiu podrem omplir les piscines o no. Les públiques caldria per allò que ara està de moda i en diuen refugis climàtics. És a dir, per la salut mental de la població. Les privades, ho dubto. Sigui com sigui, que plogui. Ara, si pot ser.