Opinions de sobretaula: Poble buidat, poble estimat.

Marina Puigdellívol 6 d'agost de 2023

400 Views

Per: Marina P.

Som en plenes vacances i el nostre poble es buida, els carrers estan deserts. Només en un quants moments del dia la gent surt, com els cargols després de la pluja, a buscar una mica la fresca. Però a les hores centrals del dia, no corre ningú pel carrer.

Potser alguns diran que el poble és avorrit a l’estiu, però a mi m’agrada. És com un oasi de tranquil·litat enmig del ritme frenètic que portem durant l’any. I amb això no vull dir que sigui contrària a moure’m de casa. M’agrada viatjar. Que també, de tant en tant, va bé canviar una mica d’aires i veure nous llocs i ampliar horitzons. Conèixer racons on no havies mai posat els peus és realment fascinant.

I mai no havia estat tant senzill viatjar. La tecnologia ens ha posat a l’abast la possibilitat d’anar a tot arreu amb certa facilitat. Buscadors de vols, hotels o pisos turístics, mapes, informació de tota mena, tot a l’abast de la mà només a un clic. Però aquests clics són una arma de doble tall.

Recordo abans quan anaves a algun lloc desconegut, t’aturaves, i si volies conèixer-lo bé, requeria que la fessis petar amb algun vilatà i només després de xerrar una estona t’acabava revelant aquells raconets bonics a visitar que només coneixien els que vivien allà. I llavors te n’hi anaves i trobaves aquell racó solitari, i potser només perquè te l’havien ensenyat com si fós un regal, el trobaves el més bonic del món, com si descobrissis un tresor. I és que t’havies guanyat el dret a conèixer aquell lloc i el respectaves.

Ara tot això ha canviat, el pacte de confiança entre nadius i passavolants ja no hi és, perquè aquell raconet idíl·lic ja no existeix des de que algú va penjar una foto a les xarxes socials i s’ha convertit en un espai massificat on es produeixen cues i aglomeracions per fer aquella mateixa foto que han vist a Instagram. Aquells espais abans habituats a la solitud ara es degraden i s’embruten ràpidament. Moren d’èxit.

I així, el fer el turista d’avui en dia, modifica sense adonar-nos tot allò que trepitgem. No només els paratges naturals, sinó també les grans ciutats, que s’han convertit en parcs temàtics on els propis habitants en són expulsats mica en mica. Perquè si tothom pot posar el seu pis a l’abast del visitant amb només un clic i treure’n un rendiment altíssim, perquè n’ha de treure un rendiment més baix per llogar-lo durant tot l’any a un ciutadà? Ciutats cada cop més buides serà la tendència que continuarà a l’alça fins que els centres de les ciutats es converteixin en els nous resorts dels nostres temps. Els oriünds hauran de trobar a les perifèries nous indrets per viure. Ciutats turístiques plenes a gom a gom de viatgers, però ciutats sense ànima. Perquè l’ànima dels llocs no és a les pedres, és a la gent que hi viu. I és clar, amb la perspectiva de visitar racons naturals massificats i ciutats de mentida, tinc poques ganes d’anar enlloc. És que s’hi està molt bé al nostre poble, no?

Marina Puigdellivol